Monestir de Santa Magdalena de Bell-lloc
Primer establiment de les clarisses a Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Taragone en Catalogne, Sieur de Beaulieu, 1694
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Es tractaria d'una església aixecada probablement sota el mandat de l'arquebisbe Bernat Tort (1146-1163) que ell mateix va donar l'any 1155 a Sant Pere de Besalú amb la voluntat d'establir-hi un monestir benedictí. L'església estava situada extramurs, prop de la desembocadura del Francolí.
Procedent de Santa Magdalena de Bell-lloc
Ara a l'església de Sant Llorenç
Tot i que sembla que va aconseguir certa rellevància, a començament del segle XIII els monjos el van abandonar. Poc després, el 1248, l'església fou cedida a les clarisses que havien arribat a la ciutat i hi van fundar el monestir de Santa Clara. Les monges també van abandonar l'indret i es van traslladar, per no reunir les condicions necessàries. Després de passar per diverses mans, l'església fou enderrocada a causa de la guerra dels Segadors a mitjans del segle XVII.
- CAPDEVILA, Sanç (1928). Santa Magdalena de Bell-lloc. Tarragona: Torres & Virgili
- FUENTES, Manuel Maria; MENCHÓN, Joan Josep (1995). Santa Magdalena de Bell-Lloc. Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- HAUSCHILD, Theodor (1975). Construcción romana de planta central, próxima a Tarragona. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, núm. 129-132
- RAMOS, Mª Lluïsa; RIU, Eduard (1988). Un morter gòtic procedent del convent de Santa Clara, de Tarragona. Quaderns d’història tarraconense, núm. 7
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
En algun lloc indeterminat a la desembocadura del Francolí