Monestir de Santa Clara de Tarragona
Santa Magdalena de Bell-Lloc / Clarisses de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Abans de la seva destrucció, el 1936
Les clarisses es van establir a Tarragona cap al 1249, ocupant l'església de Santa Magdalena de Bell-lloc, antigament seu d’un monestir benedictí que havia sigut abandonat feia poc. A causa de les deficiències que tenia Santa Magdalena, hom va intentar sense èxit el seu trasllat a l'església de Sant Miquel de Mar, lloc on més endavant anirien els caputxins. Finalment, van poder bastir un nou convent més proper a la ciutat, però encara fora muralla.
Al fons l'hotel que ocupa el lloc del monestir
A la dreta, restes de la muralla i del circ romà
Tot i que es desconeix la data del trasllat al nou emplaçament, sembla que el 1287 l'edifici era ja en construcció, prop de l'antic circ romà, en el seu extrem oriental. En aquesta època les clarisses de Tarragona van participar en la fundació de dues cases de l’orde: el monestir de la Puríssima Concepció, a València (1249) i el de Santa Clara de Ciutat de Mallorca, el 1256. En aquest nou emplaçament la casa monàstica va patir físicament els efectes de la guerra Civil Catalana, el 1462, el que va obligar el seu abandonament temporal i a la reconstrucció del monestir, tot i que no exactament en el mateix lloc.
En aquesta època, durant la segona meitat del segle XVI, el monestir va quedar situat a l’interior de la nova muralla. El 1578 la comunitat fou reformada amb l’arribada de monges del monestir de Castelló d’Empúries i, d’altra banda, el 1622 les monges de Tarragona participaren en la repoblació del monestir de Santa Clara de Balaguer. Els infortunis del monestir a causa de les guerres foren freqüents: les dels Segadors, Successió i del Francès el van afectar amb més o menys intensitat per mor de la seva situació, a tocar de la muralla, que el posava en primera línia en cas de conflicte.
Detall de Plan de Tarragone (Calbet, 1643)
Bibliothèque nationale de France
Situat entre les muralles de la ciutat
Detall de Plano de la Plaza de Tarragona con su Proiecto (s XVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Malgrat els entrebancs i exclaustracions temporals, va mantenir la seva activitat durant el segle XIX, fins que el 1936 quan fou incendiat i la comunitat es va dispersar. Un cop acabada la guerra les clarisses van vendre el solar i edificaren un nou edifici que van ocupar fins que el 1983 la comunitat es va unir amb la de la Divina Providència de Reus, que s’havia fundat el 1866.
Carrer de Santa Clara, que recorda l'emplaçament del monestir desaparegut
Plànol de Tarragona de l'any 1900, amb el monestir
Ciudad de Tarragona
Institut Cartogràfic de Catalunya
Detall de Vista de Tarragona (Anthonis van den Wyngaerde, 1563)
Imatge de Wikimedia Commons
- CAPDEVILA, Sanç (1928). Santa Magdalena de Bell-lloc. Tarragona: Torres & Virgili
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- COSTA BADIA, Xavier; i altres (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze University Press
- RAMOS, Mª Lluïsa; RIU, Eduard (1988). Un morter gòtic procedent del convent de Santa Clara, de Tarragona. Quaderns d’història tarraconense, núm. 7
- RAMOS, Maria Lluïsa (1995). Convent de Santa Clara. Catalunya romànica. Vol. XXI. Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir ha desaparegut. Es trobava a l'extrem sud de la muralla