Santa Maria d’Almatà, actualment santuari del Sant Crist, és una església que hom troba documentada des de l’any 1091, a l’època del comte Ermengol IV d’Urgell. Fou l’església major de Balaguer i seu d’una canònica. Aquesta situació va mantenir-se fins que l’any 1351 es va fer una permuta segons la qual la canònica es traslladava a Sant Salvador, al nou centre de la ciutat, i es cedia Santa Maria d’Almatà a la comunitat de clarisses.
La fundació del monestir de clarisses fou promoguda pel comte Jaume I d’Urgell (fill d’Alfons el Benigne) i la seva esposa Cecília de Comenge, que el 1347 havien obtingut la butlla de Climent VI autoritzant-ho. En aquell acte hi va participar també Elisenda de Montcada (fundadora de Pedralbes) i la primera abadessa de la nova casa fou Margarida de Montcada, la seva neboda. Per aquesta fundació, el papa va autoritzar també el trasllat d’unes monges clarisses des de Nàpols. Alguns entrebancs van retardar la fundació fins l’any 1351 quan va arribar la primera comunitat formada per les monges que fins llavors estaven provisionalment al monestir de Pedralbes. A Balaguer van topar amb l’oposició del nou bisbe d’Urgell, Hug, que fins i tot va arribar a excomunicar tota la comunitat, situació que es va mantenir fins l’any 1361.
Des del moment de la seva fundació la casa de les clarisses tenia una comunitat de framenors pel servei religiós de la comunitat, que es coneix com Conventet, de marera anàloga al que hi havia a Pedralbes. El 1413, arrel d'un setge, el convent fou abandonat i caigué en ruïna. Va patir una llarga època de decadència, en la qual encara va acollir la comunitat de Santa Clara de Puigcerdà que s’havia vist obligada a abandonar el seu establiment també a causa de la mala situació. Es va tancar el 1610 a causa de la poca vitalitat del lloc.
La primera església de Santa Maria d'Almatà
El Sant Crist de Balaguer
El 1617 començava la construcció d'un nou edifici on s'hi va traslladar la imatge de talla del Sant Crist, molt venerada (1626). Les clarisses han estat sempre molt vinculades amb aquesta imatge, la seva veneració i el propi santuari del Sant Crist de Balaguer. El 1622, el convent fou repoblat amb monges procedents de Tarragona. L'església va patir danys el 1711 i fou refeta el 1787. Les religioses l'hagueren d'abandonar el 1836 a causa de la desamortització, van perdre els seus béns i es van traslladar a una casa de la ciutat, el 1845 van anar a l'antic convent de Sant Josep. Hi retornaren el 1868 després de restaurar la casa que havia quedat en ruïnes. El decenni del 1920 el santuari fou refet i restaurat de nou. També va patir els efectes de la guerra Civil (1936) quan la comunitat es va dispersar. El 2006 s’hi va establir una nova comunitat de clarisses, la tercera que ocupa aquest lloc.
El Sant Crist de Balaguer
Postal antiga, col·lecció particular
El santuari del Sant Crist abans de la reconstrucció
Fotografia de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya
El Sant Crist de Balaguer
El Sant Crist de Balaguer
Imatge de Crist
Església del santuari
Església del santuari
Santuari i convent de clarisses, el 1645
Detall de Balaguier Catalogne prise le 19e octobre 1645
Institut Cartogràfic de Catalunya
A la dreta, el convent i santuari
Detall de Plan de Balaguier. Fait à Balaguier le 11e janvier 1708
Bibliothèque nationale de France
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- MULET, Marta; AGUILÀ, Marta (2018). Intervenció arqueològica a l’entorn de l’antiga Santa Maria d’Almatà (Balaguer, Noguera). Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Generalitat de Catalunya
- SANAHUJA, Pere (reed. 2002). Història de la ciutat de Balaguer. Lleida: Pagès Ed.
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
- TRIVIÑO, María Victoria (2010). El Sant Crist de Balaguer, Historia y leyenda. Balaguer: Convent de Santa Clara
- TRIVIÑO, María Victoria (2020). Monasterio de Santa Clara en Balaguer. Dos tradiciones que sustentan su historia. La clausura femenina en España e Hispanoamérica: Historia y tradición viva
- Enllaç ↗ : Claustra
El santuari del Sant Crist de Balaguer i el convent són en un indret elevat sobre la ciutat, prop de l'antic castell