El convent dels dominics fou erigit per la iniciativa d’Ermengol X (comte d'Urgell entre el 1268 i 1314) tal com havia disposat en el seu testament atorgat el 1314 en el que també el va dotar amb béns i rendes. Tot i aquesta disposició, la construcció no va arrancar fins el 1323, quan Jaume II va obtenir del papa Joan XXII la corresponent llicència. Consta que ja era habitat el 1333.
Façana de l'església
Es va començar a aixecar una església d’una única nau, amb capelles laterals entre els contraforts. La coberta era de fusta de doble vessant i sostinguda per arcs de diafragma. El 1350 era encara en construcció, donat que hi ha constància que el bisbe d’Urgell reclamava l’acabament de l’obra iniciada. Balaguer va patir especialment els efectes de les lluites que van significar la desaparició del comtat d’Urgell. En 1413 Jaume II el Dissortat, oposat a Ferran d’Antequera, fou empresonat, el Castell Formós saquejat i també Sant Domènec es va veure molt afectat, perdent-se el claustre i deixant la resta de la casa en ruïnes. Hom té notícia que Ferran d’Antequera va assignar 2.100 florins per la restauració d’aquest monestir. L’església es va haver de refer en bona part.
El lloc va quedar afectat una altra vegada per la guerra de Successió, en aquesta ocasió es va perdre la façana de l’església que es va refer d’una manera força simple, aquesta restauració porta la data de 1716. Al segle XIX van continuar els infortunis pel convent, el 1810 els frares es van veure obligats a fugir temporalment per por dels francesos. Van poder tornar però el 1835 la comunitat ha d’abandonar-lo, aquest cop definitivament. Es va subhastar el 1844 i finalment va passar a mans municipals, amb el pas dels temps fou utilitzat amb diverses finalitats, religioses, assistencials i fins i tot convertit en caserna.
El 1881 va ser adquirit pels franciscans que encara hi romanen. El 1949 va patir els efectes d’un incendi, posteriorment es va declarar Monument Nacional i s’ha restaurat, encara que parcialment. Des del 1982 té una residència geriàtrica annexa. Del convent cal fer esment de l’església i el claustre. L’església restaurada és de nau única, amb cinc capelles a cada costat, entre els contraforts. La façana, de començament del segle XVIII, és llisa i pràcticament sense decoració.
El claustre
Antiga sala capitular
Capella oberta al claustre
Fragment de sarcòfag (1314-28)
Procedent de Sant Domènec
Museu de la Noguera
Caps de biga (sXIV)
Procedent de Sant Domènec
Museu de la Noguera
Detall de Balaguier Catalogne prise le 19e octobre 1645
Institut Cartogràfic de Catalunya
A baix el convent, amb el pont del Segre
Detall de Plan de Balaguier. Fait à Balaguier le 11e janvier 1708
Bibliothèque nationale de France
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- GIRALT I BALAGUERÓ, Josep (2002). El convent de Sant Domènec de Balaguer. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MEDRANO, Joseph de (1929). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores. Segunda parte. Madrid: Roxo
- MONFAR Y SORS, Diego (1853). Historia de los Condes de Urgel. Vol. 2. Barcelona: J. E. Monfort
- PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
- SABAT ANGUERA, Joan (1886). Apuntes para la historia de Balaguer. Lleida: Montes H.
- SANAHUJA, Pere (reed. 2002). Història de la ciutat de Balaguer. Lleida: Pagès Ed.
El convent de Sant Domènec és en un dels extrems del pont vell, a la riba dreta del Segre