Convent de Sant Josep de Balaguer
Santa Teresa de Balaguer / Carmelites descalços de Balaguer
(Balaguer, Noguera)
Postal antiga, col·lecció particular
Els carmelites descalços s'establiren a Balaguer el 1678, la seva església era dedicada a Santa Teresa, advocació modificada posteriorment per la de Sant Josep. La fundació fou impulsada per Josep Roger, un barceloní resident a Balaguer que en el testament va deixar els seus béns amb aquesta finalitat.
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín
del Monestir de les Avellanes
El fundador estava força vinculat a l’orde descalç (entre altres coses, havia finançat un retaule pel convent de Lleida) a la seva mort, en 1678, la seva esposa va obstaculitzar la donació, per altra banda també s’hi van oposar els altres ordes ja existents a la ciutat, amb plets inclosos, resolts sempre a favor de la comunitat de carmelites. L’arribada dels frares no va resultar fàcil però es va poder tirar endavant gràcies a un altre llegat, aquest del notari Josep Trilla. El convent es va començar a aixecar en uns terrenys del propi Josep Roger. Mentre es portava endavant l’obra, els frares es van establir en una casa particular, propietat de Gaspar de Portolà, on la comunitat va prendre possessió de l’indret el 18 d’agost de 1678.
La primera pedra de les dependències conventuals no es va posar fins el 1682 i la de l’església el 1687. El convent es va acabar primer, mentre que l’església va patir problemes de finançament que van afectar el ritme de la seva construcció. No es va donar per acabada fins el 1704 i encara amb importants obres exteriors pendents. L’establiment passava per estat de precarietat tan acusat que el 1699, en el Capítol Provincial celebrat a Reus, es va proposar el seu trasllat, fet que finalment no es va produir. Aquesta incertesa perdurà en el temps i fins i tot el bisbe Pere Copons va intervenir econòmicament pel seu manteniment.
mistica doctora Santa Theresa de Jesus...
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Detall de Plan de Balaguier. Fait à Balaguier le 11e janvier 1708
Bibliothèque nationale de France
Amb la guerra del Francès la comunitat, ja molt reduïda, quedà força tocada i deixà d'existir amb l'exclaustració. El 1840 va passar a ser la parròquia de Sant Josep, poc després, entre el 1845 i 1868, fou ocupat per les monges clarisses d’Almatà. Més endavant es va utilitzar com a caserna de la Guàrdia Civil. El culte i la parròquia es van traslladar a la propera església de la Puríssima. L'any 1996 es va esfondrar la coberta de l'església i hom va optar per acabar d'enderrocar-la totalment. Al solar del convent s'hi ha aixecat el Museu de la Noguera i l'Arxiu Comarcal.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- NARVÁEZ CASES, Carme (2004). El tracista fra Josep de la Concepció. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
- SABAT ANGUERA, Joan (1886). Apuntes para la historia de Balaguer. Lleida: Montes H.
- SANAHUJA, Pere (reed. 2002). Història de la ciutat de Balaguer. Lleida: Pagès Ed.
El convent ha desaparegut. Era al centre de Balaguer