Convent de Sant Francesc de Tarragona
Sant Salvador del Corral / Franciscans de Tarragona / Sant Francesc d’Assís
(Tarragona, Tarragonès)
Els franciscans es van establir a Tarragona abans del 1242, data en què es troba esmentada aquesta comunitat en un testament atorgat a favor seu. El 1128 existia a la part occidental del circ romà una església, coneguda com a Sant Salvador del Corral i ara perduda, que en aquella data fou lliurada al bisbe de Vic. Més endavant, el 1249, aquella església i el seu entorn foren donats als framenors perquè aixequessin el seu convent, consta que el 1251 la reina Violant d'Hongria havia fet una deixa testamentària a aquesta casa.
De totes maneres, l'estada en aquest lloc no va durar massa i en la segona meitat del segle XIV la comunitat es va traslladar a un lloc proper, però extramurs, el mateix que actualment encara ocupa. La nova casa va patir l'any 1462 els efectes de la guerra Civil Catalana, quan la ciutat fou assetjada i aquest convent va quedar en ruïnes a causa de la seva situació. Arran d'això el papa Pau II va concedir autorització per refer-lo, però a l'interior de la ciutat, a la plaça del Corral on havia estat anteriorment, avui plaça de la Font. Per alguna raó, finalment es va reedificar en el mateix lloc que el derruït, extramurs, hom sap que el 1509 la seva construcció estava molt avançada.
El nou edifici i la comunitat de franciscans que l'ocupava va patir encara més infortunis, la guerra dels Segadors a mitjans del segle XVII, un llamp l'any 1700 que va afectar un polvorí proper que va explotar, afectant greument tot el conjunt conventual i els frares es van veure obligats a abandonar-lo temporalment mentre s'aixecava de nou, obra que no es va acabar fins al 1758. Ja al segle XIX, la casa va patir els efectes dels diferents episodis que van tocar el país. Primer la guerra del Francès, després l'exclaustració temporal durant el Trienni Liberal, quan va patir destrosses importants i finalment l'exclaustració definitiva que va començar amb la fugida dels frares el 1834. El lloc va tenir diversos usos, l'església va esdevenir una parròquia i el convent és ara ocupat per un centre escolar.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- RAMOS, Maria Lluïsa (1995). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXI. Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica