Convent de la Trinitat de Tarragona
Santa Maria del Miracle / Santíssima Trinitat / Trinitaris de Tarragona
(Tarragona, Tarragonès)
Dintre l'antic amfiteatre romà de Tarragona s'hi havia bastit una església visigòtica, a la qual més endavant es va sobreposar una remarcable construcció romànica, l'església de Santa Maria del Miracle, relacionada amb el capítol de canonges de la catedral de Tarragona i de la que hom té notícies des del 1154.
El 1576 van arribar els trinitaris a la ciutat i els fou cedida aquella església perquè s'hi establissin, però a causa de la guerra dels Segadors, el 1644 aquest convent i l'església resultaren afectats i la comunitat trinitària es va veure obligada a abandonar-lo fins que el 1666 hi van poder tornar, un cop efectuades les reparacions pertinents. De nou van patir els efectes de la guerra, ara amb la de Successió i a causa d'això, l'any 1780 els fou cedit el convent de Santa Anna, antiga seu dels agustins que havien deixat per anar a ocupar l'antiga casa dels jesuïtes, que havien sigut expulsats. A causa de la nova situació, el convent de Santa Anna va passar a anomenar-se de la Trinitat.
Ja al segle XIX, i establerts en la nova ubicació, els trinitaris van patir els efectes de la guerra del Francès, amb el resultat de la mort de cinc frares i el saqueig del convent, un cop els francesos van deixar la ciutat i aconseguida la recuperació aquesta va durar ben poc, durant el Trienni Liberal, el 1821, la casa fou suprimida temporalment i els frares integrats a la casa de Barcelona. Fou exclaustrat de manera definitiva el 1935, quan la comunitat es va veure obligada a dispersar-se. L'església es va utilitzar com magatzem militar i el convent transformat en caserna. El 1858 era un alberg de pobres i el 1866 l'església va esdevenir parròquia mentre que el 1870 el convent va convertir-se en jutjat, actualment és la seu de la colla dels Xiquets de Tarragona.
A l'nterior de l'amfiteatre romà
Detall de la vista de Tarragona, amb l'església a la part inferior
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Imatge de Wikimedia Commons
Detall del Plan de Tarragone (Calbet, 1643)
Bibliothèque nationale de France
Autor desconegut (c1910-20)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catalunya
Mare de Déu del Miracle, dels Trinitaris
Fotografia publicada per Gaietà Barraquer a:
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
- FUENTES, Manuel-Maria; RAMOS, Maria Lluïsa; MENCHÓN, Joan Josep (1995). Santa Maria del Miracle. Catalunya romànica. Vol. XXI. Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- GODOY, Cristina (1999). Basílica de l’amfiteatre de Tarragona. Del romà al romànic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MORERA, Emilio (1894). Tarragona antigua y moderna: Descripción histórico-arqueológica de todos sus monumentos y edificios públicos. Tarragona: Arís e Hijo
- MUÑOZ MELGAR, Andreu (2016). La basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona: definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, núm. 12, 2016
Les restes de l'església del Miracle són dins de l'amfiteatre romà
L'actual església de la Trinitat és a la plaça del Rei, prop del Museu Arqueològic