El bisbe i la mateixa ciutat de Vic van sol·licitar formalment als caputxins una fundació a Vic, en el capítol celebrat l’any 1600, proposta que fou rebutjada en aquell moment. Una segona iniciativa fou presentada l’any 1607 amb el mateix resultat. Finalment, altres gestions van tenir més èxit i el 1608 es va poder portar endavant aquella operació. Els fou cedida la capella de l’Àngel Custodi, a més de la col·laboració econòmica participant en les depeses de les obres de construcció.
El 1612 es va beneir la nova església i aquell mateix any ja es celebrava en aquest lloc un capítol provincial. La casa va viure una època de prosperitat gràcies a Joan-Francesc Brossa, benefactor de la comunitat caputxina de Vic. Però el 1654 el convent fou enderrocat pels francesos per motius militars, es va reconstruir després en el mateix lloc. Va subsistir fins que fou exclaustrat el 1835. L’església es va salvar i en el lloc del convent es va fer una presó ara enderrocada; l’església està dedicada a la Divina Pastora. En aquesta església l'any 1825 Joaquima de Vedruna, ajudada del pare Esteve d'Olot, donà els primers passos vers la fundació de les religioses Vedrunes.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- VALENTÍ SERRA DE MANRESA (1998). Els framenors caputxins a la Catalnya del segle XIX. Barcelona