El primer esment d’una capella a Blanes dedicada a Santa Anna es troba l’any 1514, aquest lloc fou ofert el 1583 per part de la vila de Blanes als caputxins, amb la intenció que hi fundessin un convent. Els frares van establir-se a la capella i a les construccions annexes que anteriorment haurien estat utilitzades pels ermitans que en tenien cura.
El 1626 van començar les obres per reedificar l’establiment conventual i el 1627 es va posar la primera pedra de la nova església i del claustre, perdent-se llavors la primitiva construcció. A més del servei de la comunitat conventual, la devoció a santa Anna va fer que aquest indret esdevingués un santuari que gaudia del fervor dels habitants de la comarca. El 1761 es va celebrar en aquest lloc un capítol provincial de l’orde. Malgrat l’oposició de la comunitat, el 1782 es va instal·lar un canó al convent, cosa que òbviament va incomodar profundament els frares i el sistema de vida de la casa.
Amb el segle XIX van arribar més adversitats: entre els anys 1821 i 1823 la comunitat es va veure obligada a abandonar la casa, moment en que fou assaltada i saquejada. Un cop recuperada l’activitat monàstica, aquesta va perdurar fins la desamortització de 1835, el 1845 el convent es va posar a la venda, passant a mans particulars. Joaquim Ruyra immortalitzà la vida caputxina en aquest indret en la narració Les coses benignes, el seu protagonista, fra Sadurní, està representat amb una escultura en el monument dedicat a l’autor, situat al passeig marítim de Blanes, obra de Joan Rebull.
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 11. Gironès, Selva. Artestudi Ed.
- PALOMER, Josep (1914). El convent de Blanes (Fantasia tardoral). Arenys de Mar: T. Rossell
- MAURI SERRA, Josep (1958). Història del convent de Blanes (el de "Les coses benignes"). Barcelona
- RUYRA, Joaquim (1934). Les coses benignes. Barcelona: Quaderns Literaris