El monestir de Sant Salvador de Breda fou fundat el 1038 per voluntat dels vescomtes de Cabrera, senyors del castell de Montsoriu que domina la vila. A més de fundar-lo, els Cabrera (Guerau i Ermessenda) el van dotar econòmicament per tal de garantir el manteniment de la seva activitat. El primer abat fou Sunyer (1038-1067), que va començar la construcció de la seva església consagrada el 1068.
En una butlla de confirmació de béns del papa Urbà II, del 1098, atorgada a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, hi consta aquesta església com a propietat de la casa del Vallès, tot i així, hom considera que Sant Cugat només hauria ajudat a l’establiment de la nova casa i no hauria interferit en el seu desenvolupament posterior. Aviat va esdevenir un monestir ric, amb moltes propietats, com ho demostren dues butlles papals dels anys 1185 i 1246, on es detallen una llarga llista d’esglésies, masos i altres béns. També tenia diversos priorats i esglésies que hi havien passat a dependre, com ara Sant Salvador del Prat (Cardedeu, Vallès Oriental, 1125) i Sant Salvador de Sira (al Rosselló, 1185). Mostra de la seva prosperitat és la construcció d’una nova església gòtica edificada en el seu gruix més important durant el segle XIV.
Ja al segle XIX, el monestir va patir els diversos episodis calamitosos de l’època, primer la guerra del Francès que el va deixar molt malmès, després una exclaustració temporal des del 1820 fins el 1823 i finalment l’exclaustració definitiva, el 1835. Es van vendre les diferents dependències monàstiques excepte l’església que a partir del 1843 va prendre la condició de parròquia, tot i que va arribar en molt mal estat de conservació. El 1939, a les acaballes de la guerra civil es va calar foc a la gasolina que hom emmagatzemava al seu interior, malmetent encara més l’edifici. Actualment es conserva l’església gòtica, el campanar romànic restaurat a mitjan de segle XX, una galeria del claustre romànic tardà també restaurada, a més d’algunes construccions conventuals ara convertides en habitatges. A l’interior de l’església es guarda un relleu sepulcral de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera, de començament del segle XVI.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- COLL I CASTANYER, Jaume (1971). Breda històrica i actual. Granollers: Montblanc
- FREIXAS CAMPS, Pere. El monestir de Sant Salvador de Breda. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitecura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003
- GALIMANY I ARNAU, Manuel (1991). Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 11. Gironès, Selva. Artestudi Ed.
- MARQUÉS, Josep M. (1991). Monestir i esglésies de Breda. Parròquia de Breda
- MERINO, Antolín (1819). España Sagrada. Vol. XLIII. De la santa Iglesia de Gerona. Madrid: Collado
- MONSALVATJE, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas XIV. Olot: Bonet
- PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2023). Claustre de Sant Salvador de Breda. Estratigrafia de l’arquitectura. Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
- POU I RUBIO, Jordi (2014). Memòria d'excavació preventiva al Monestir de Sant Salvador de Breda
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XIV. Madrid: Real Academia de la Historia