Convent de mínims fundat a Hostalric l’any 1610, en aquell moment la vila va facilitar a la comunitat la capella de Nostra Senyora de la Pietat pel seu ús. Era una casa de proporcions reduïdes i molt senzilla.
Va patir de manera especial els efectes de la guerra del Francès, sobretot a finals de 1809 quan la vila fou atacada per prendre el castell, lloc estratègic. A causa d’això el convent va resultar incendiat. La comunitat hi va poder tornar, però el 1835 i a la vista de la situació d’altres establiments conventuals, fou abandonat pels frares. L’església va caure en desús i s’utilitzava com a corral, el 1875 va caure la volta i quan Barraquer el va visitar el 1903 encara era en ruïnes. La resta del convent va tenir diversos usos, entre els quals el d’escola. Des del 1924 el lloc és ocupat per l’Ajuntament.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 11. Gironès, Selva. Artestudi Ed.
- MONTOYA, Lucas de (1619). Coronica general de la orden de los mínimos de S. Francisco de Paula. Madrid: B. de Guzmán