Monestir de Valldemaria

Molt probablement la priora procedia de l’abadia de Nonenque (Avairon). D’altra banda també s’ha esmentat la possibilitat que una part d’aquelles primeres monges estigués formada per membres d’una comunitat eremítica que anteriorment ja hauria ocupat aquell indret. Gràcies al suport rebut de la noblesa local, aquell primer monestir es va desenvolupar de manera considerable i va permetre que aquella comunitat donés origen al monestir de Sant Feliu de Cadins, poc abans del 1169. No han estat aclarides les circumstàncies de la fundació de la nova casa i hom pensa que podria tractar-se d’una escissió de la comunitat de Valldemaria la que hauria donat impuls a la nova de Cadins. De totes maneres el monestir de Valldemaria va continuar creixent i rebent un nombre considerable de donacions que anaren incrementant el seu patrimoni.

L’enfrontament entre Valldemaria i Cadins va fer que les monges decidissin allunyar-se de la casa que havien fundat i del mateix orde del Cister per acostar-se a les benedictines de Sant Daniel. El 1545 es va oficialitzar la desaparició d’aquest monestir al·legant inseguretat a causa del seu aïllament, el 1550 la unió amb Sant Daniel era ja un fet. Les benedictines de Girona gestionarien els béns de Valldemaria en nom seu fins a finals del segle XVI, després es convertiria en un mas rural que poc a poc s’aniria desvinculant de Sant Daniel. Mantindria aquesta situació fins l’actualitat. Durant el primer decenni d’aquest segle s’ha rehabilitat i restaurat l’antiga església, no hi ha restes aparents de les altres dependències que conformaven el monestir.