Monestir de Santa María de la Caridad de Tulebras
Santa María de Tudela
(Tudela / Tulebras, Navarra)
El monestir cistercenc femení de Santa María de la Caridad de Tulebras té el seu origen en l'època de la recuperació d'aquesta zona de mans islàmiques per part d'Alfons I el Bataller. El 1147 el seu successor, Garcia Ramires el Restaurador, va fer donació d'uns terrenys de la població de Tudela a l'abadia de Lumen Dei, a Fabas (o Favars, Alta Garona) amb la finalitat d'establir-hi un monestir. Consta que l'església d'aquell primer cenobi fou consagrada el 1149.
Poc després de la fundació, el 1156, les monges es van traslladar al lloc de Tulebras gràcies a una permuta de terrenys amb la canònica de Tudela. El monestir es va posar sota la dependència directa de l'abadia de Cîteaux (Costa d'Or), que habitualment delegava les seves funcions en el monestir de Veuruela (Saragossa). Malgrat no disposar d'un ampli patrimoni, en aquest indret va viure una dilatada època de prosperitat cosa que va permetre que es poguessin assumir noves fundacions o col·laborar amb altres estaments monàstics: Trasobares (Saragossa), Vallbona (Urgell), on ja existia una comunitat femenina, a la qual hi van arribar monges procedents de Tulebras que, cap al 1171, es van unificar amb l'anterior, donant origen al monestir encara existent de Vallbona de les Monges. També Gradefes (Lleó), o Las Huelgas (Burgos).
A partir del segle XIV començava un període de decadència i la casa continuava la seva activitat monàstica amb èpoques de més o menys vitalitat. Durant els segles XVI es van poder emprendre obres per modernitzar les dependències monàstiques alhora que la comunitat s'adaptava a les exigències de les reformes i disposicions adoptades en el Concili de Trento, entre altres la clausura estricta. El monestir va resultar afectat per la guerra del Francès (1808-1812), amb la fugida de la comunitat i saqueig del monestir. La desamortització (1837) el va desposseir de les propietats, tot i que les monges van poder continuar ocupant el monestir. El 1898, la comunitat es va adherir al corrent cistercenc reformat de la Trapa.
- DE ORBE, Asunción (2001). Monasterio de Tulebras. Un oasis para la contemplación. Lleó: Edilesa
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.); i altres (2008). Enciclopedia del Románico en Navarra. Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios del Románico
- MARTÍNEZ, Carlos J. (2017). Del románico al gótico en la arquitectura de Navarra: Monasterios, iglesias y palacios. Gobierno de Navarra
- TARIFA, María Josefa (2012). El monasterio cisterciense de Tulebras. Pamplona: Gobierno de Navarra
- Enllaç ↗ : Claustra