Monestir de San Salvador de Leyre

Leyre va estar vinculat a la monarquia navarresa i va ser beneficiari de nombroses donacions dels monarques en el decurs dels anys, el que demostra la seva rellevància, més encara si tenim en compte que alguns d'ells s'hi van fer enterrar. En aquest sentit, fins i tot el monestir va esdevenir durant un temps cort reial, quan la monarquia navarresa s'hi va refugiar a causa de la situació bèl·lica amb l'islam. D’altra banda, Leyre també va gaudir d’una especial vinculació amb el bisbat de Pamplona, el 924, Abd al-Rahman III va destruir aquella ciutat, donant més protagonisme al monestir, la figura d'abat de Leyre i de bisbe de Pamplona coincidien en les mateixes persones.

La nova situació no fou acceptada de bon grat per la comunitat de Leyre i els plets foren continus i esgotadors. Per defensar els seus interessos, els monjos de Leyre no van dubtar a confeccionar documentació falsa, però finalment van haver d'admetre les noves circumstàncies. El monestir va quedar debilitat, durant la primera meitat del segle XIII, la comunitat constava de, només, tretze monjos, anteriorment n'havia arribat a reunir vuitanta. La seva situació es va encara agreujar més amb la intervenció del Cister. El papa Gregori IX va enviar uns visitadors al monestir, però aquests van introduir una comunitat cistercenca, alhora que els benedictins foren expulsats. Des del 1269 va passar a dependre del monestir de La Oliva i van començar els processos i enfrontaments de tota mena entre cistercencs i benedictins, les diferències no van acabar fins molt més tard, el 1306, amb el monestir extremament debilitat.

L'edifici més interessant del conjunt monàstic és la seva església de la qual destaca la capçalera romànica, llisa. La cripta és una construcció molt característica, amb diverses naus separades per poderoses columnes. La nau de l'església és gòtica, cistercenca. La portada, coneguda com a Porta Speciosa, és una obra del segle XII, amb escultures rellevants.