Monestir de Santa María de La Oliva

Aquella donació, juntament amb altres territoris propers, foren confirmades pel papa Eugeni III, en 1152. El monestir de La Oliva, com el de Veruela, depenia orgànicament del de Fitero, tot i que des de 1161 es va deslligar d'aquest darrer i va passar a dependre directament d'Escaladieu. Tot fa pensar que immediatament a la fundació, o molt poc temps després, ja disposessin de la capella de San Jesucristo, que encara es conserva. Després s'iniciaria la construcció de l'església actual i el claustre. Pel que fa a l'església, possiblement s'hauria aixecat entre el 1164 i 1198. En els primers decennis del segle XIII s'haurien bastit les dependències monàstiques principals, al voltant del claustre. La vitalitat del monestir va permetre la seva intervenció en la fundació del monestir de Nuestra Señora de la Gloria, a Ara (Osca), el 1244.

L’important conjunt arquitectònic del monestir està format per l’església, al nord de la qual es troba el claustre amb les antigues dependències annexes. El palau abacial i les dependències més noves fan de tancament del pati davant de l’església. Al nord-est del conjunt hi ha la capella aïllada de San Jesucristo. L’església abacial és un ampli edifici de tres naus amb creuer on s’obren quatre capelles de planta rectangular, l’absis central és semicircular. El gruix de l’obra s’hauria aixecat en el segle XII, però la façana és posterior, aixecada potser a cavall dels segles XIII i XIV. També són antigues la sala capitular, amb les voltes sostingudes per quatre columnes, la sala dels monjos i la cuina. Altres elements de la mateixa època s’han perdut. El claustre és dels segles XIV i XV, és de planta quadrada, amb sis finestrals a cada costat. El celler també és d’aquella època. La resta de construccions són posteriors.