Sala capitular
La fundació del monestir de Santa María de Veruela té a veure amb la voluntat repobladora d’aquest territori impulsada per Garcia Ramires de Pamplona, el Restaurador (1134-50). Dins d’aquest context, el 1145 el rei va fer donació del territori als cistercencs procedents de l’abadia d’Escaladieu (Occitània). El lloc va gaudir de la protecció del poder i Ramon Berenguer IV (1154), el seu fill Alfons el Cast i el papa Alexandre III van confirmar i ampliar aquella dotació fundacional.
Portal de l'església
Gràcies a aquest patrocini, el monestir va esdevenir el centre d'un poderós domini, sobretot en el segle XIII, sota la protecció de Jaume I. Des de Veruela es va fundar el monestir de Santa María de Herrera (Burgos), les fonts antigues esmenten també el de Saya, o Saja, que finalment s’integraria a Herrera. Al segle XIV el lloc va patir els efectes de la guerra entre Pere el Cerimoniós (Corona d'Aragó) i Pere el Cruel de Castella, que va afectar particularment aquestes terres i també el mateix monestir. Ja al segle XV el lloc va entrar en decadència i a partir del 1472 va començar a patir la direcció d'abats comendataris. Un segle més tard el monestir va gaudir d'una important recuperació que va permetre emprendre noves obres de construcció en diferents dependències del monestir. Fou abandonat pels cistercencs arran de la desamortització (1835), entre el 1877 i 1972 el lloc fou ocupat pels jesuïtes i ara és de propietat pública.
L'església
L'església
L'església
Presbiteri
Filiació de Veruela
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Claustre
Claustre
Sala capitular
Sala capitular
Refetor
Refetor
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
- CABANES, María de los Desamparados; i altres, ed. (2017). Documentos del Monasterio de Santa María de Veruela. Vols. I-V. Saragossa: Anubar
- CALVO, José Ignacio; coord. (2006). Tesoros de Veruela. Diputación Provincial de Zaragoza
- CRIADO, Jesús (coord.) (1993). Monasterio de Veruela. Guía histórica. Diputación de Zaragoza
- DAILLIEZ, Laurent (1985). Veruela, monasterio cisterciense. Diputación. P. Zaragoza
- DAILLIEZ, Laurent (1987). Los orígenes de Veruela. El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Saragossa: Inst. Fernando el Católico
- DE LA FUENTE, Vicente (1866). España Sagrada. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela. Vol. L. Madrid: J. Rodríguez
- DELGADO, Javier (1996). Job en Veruela (Esculturas del claustro gótico del monasterio de Veruela). Saragossa: Ibercaja
- DIMIER, M.A. (1959). Morimond et son empire. Mémoires de la Société historique et archéologique de Langres. Langres
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2009). La época del Císter y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón. Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea
- MANRIQUE, Angel (1642-59). Cisterciensium Annalium. Lió: L. Anisson
- MOYA, José Gabriel (1990). Notas sobre Sajazarra medieval, urbanismo, cerca, fortaleza. Brocar, núm. 16
- RODRÍGUEZ, Francisco Saulo (2017). Documentos del siglo XIV del Monasterio de Santa María de Veruela no recogidos en su colección diplomática. Turiaso, núm. 23
- YEPES, Antonio de (1621). Coronica general de la orden de San Benito. Valladolid: F. F. De Cordova
Al sud de Tarassona