Monestir del Santo Sepulcro de Saragossa

Monestir de la Resurrección / Santa María d’Híxar / Ixar / San Nicolás

(Saragossa, Saragossa)

Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Claustre

Aquest monestir femení del Sant Sepulcre fou fundat a Saragossa per Marquesa Gil de Rada, que el 1300 havia quedat vídua de Pere Ferrandis d’Híxar, fill il·legítim de Jaume I. Aquell mateix any va ingressar com a canongessa a l’orde del Sant Sepulcre, alhora que prenia la determinació de fundar un monestir a Híxar (Terol). Amb aquesta finalitat va fer una donació de béns i rendes per a la seva subsistència.

Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Façana de l'església de San Nicolás

La fundadora, Marquesa, va morir el 1304 en una època en què ja es contemplava la possibilitat de traslladar la reduïda comunitat, d'Híxar a Saragossa. A mitjans del mateix any ja es van adquirir unes cases a la ciutat i s'hi van establir, el 1306 es va oficialitzar la fundació i el 1310 ja estava en ple funcionament i s'havien adquirit més espais per a poder aixecar el monestir. Marquesa seria enterrada a Saragossa. La casa va quedar vinculada a la del Santo Sepulcro de Calataiud. Durant el segle XIV es van portar a terme importants obres de construcció del monestir, gràcies al mecenatge de fra Martín de Alpartir, canonge de la casa de Calataiud. El 1361 els fou donada l'església i parròquia de San Nicolás, que encara pertany al monestir. A finals del segle XIV Jaume Serra va treballar en el retaule de la Resurrecció, ara conservat al Museo de Zaragoza.

La casa va patir tensions i enfrontaments amb l'arquebisbe a causa de les disposicions adoptades en el concili de Trento pel que fa a la clausura, que finalment fou acceptada per la comunitat, el 1576. El monestir s'havia anat aixecant a tocar de l'antiga muralla romana, de la que encara es conserven restes importants, el gruix de les construccions es van bastir durant el segle XIV, tot i que amb el pas del temps va anar patint modificacions i restauracions. Foren especialment greus els efectes de la guerra del Francès, quan la comunitat va haver de fugir i no hi va poder tornar fins al 1813, trobant el lloc molt malmès. A finals del segle XIX una part del convent es va haver de refer a causa d'haver patit esfondraments, es va aixecar una nova façana. El monestir encara manté l'activitat en el mateix indret.

Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Porteria
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Monestir i muralla romana
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
El monestir modern
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Portal del monestir
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Església del Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Claustre
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Claustre
Santo Sepulcro Santo Sepulcro Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Claustre
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Sala capitular
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Sala capitular
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Sala capitular
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Sala capitular
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Refetor
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Església de San Nicolás
Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Canongessa del Santo Sepulcro de Saragossa
Santo Sepulcro Santo Sepulcro
Santo Sepulcro
Retaule de la Resurrecció
Resurrecció i Dormició de la Mare de Déu
Jaume Serra (s XIV)
Museo de Zaragoza / Imatges de Wikimedia

Bibliografia:
  • LÓPEZ DE LA PLAZA, Gloria (2020). Las mujeres en una orden canonical, las religiosas del Santo Sepulcro de Zaragoza (1300-1615). Tesi doctoral: Universidad Complutense de Madrid
  • LÓPEZ RAJADEL, Fernando (1996). La fundación del monasterio del Santo Sepulcro en Zaragoza. II Jornadas de estudio. Saragossa: C. E. Santo Sepulcro
  • RINCÓN, Wifredo (1982). La orden del Santo Sepulcro en Aragón. Saragossa: Guara Ed.
  • RINCÓN, Wifredo (2010). El Monasterio de la Resurrección de Zaragoza. Saragossa: C. E. Santo Sepulcro

Situació:
Vista aèria

Al costat oriental de l'antic recinte murallat de Saragossa