Monestir del Santo Sepulcro de Saragossa
Monestir de la Resurrección / Santa María d’Híxar / Ixar / San Nicolás
(Saragossa, Saragossa)
Aquest monestir femení del Sant Sepulcre fou fundat a Saragossa per Marquesa Gil de Rada, que el 1300 havia quedat vídua de Pere Ferrandis d’Híxar, fill il·legítim de Jaume I. Aquell mateix any va ingressar com a canongessa a l’orde del Sant Sepulcre, alhora que prenia la determinació de fundar un monestir a Híxar (Terol). Amb aquesta finalitat va fer una donació de béns i rendes per a la seva subsistència.
La fundadora, Marquesa, va morir el 1304 en una època en què ja es contemplava la possibilitat de traslladar la reduïda comunitat, d'Híxar a Saragossa. A mitjans del mateix any ja es van adquirir unes cases a la ciutat i s'hi van establir, el 1306 es va oficialitzar la fundació i el 1310 ja estava en ple funcionament i s'havien adquirit més espais per a poder aixecar el monestir. Marquesa seria enterrada a Saragossa. La casa va quedar vinculada a la del Santo Sepulcro de Calataiud. Durant el segle XIV es van portar a terme importants obres de construcció del monestir, gràcies al mecenatge de fra Martín de Alpartir, canonge de la casa de Calataiud. El 1361 els fou donada l'església i parròquia de San Nicolás, que encara pertany al monestir. A finals del segle XIV Jaume Serra va treballar en el retaule de la Resurrecció, ara conservat al Museo de Zaragoza.
La casa va patir tensions i enfrontaments amb l'arquebisbe a causa de les disposicions adoptades en el concili de Trento pel que fa a la clausura, que finalment fou acceptada per la comunitat, el 1576. El monestir s'havia anat aixecant a tocar de l'antiga muralla romana, de la que encara es conserven restes importants, el gruix de les construccions es van bastir durant el segle XIV, tot i que amb el pas del temps va anar patint modificacions i restauracions. Foren especialment greus els efectes de la guerra del Francès, quan la comunitat va haver de fugir i no hi va poder tornar fins al 1813, trobant el lloc molt malmès. A finals del segle XIX una part del convent es va haver de refer a causa d'haver patit esfondraments, es va aixecar una nova façana. El monestir encara manté l'activitat en el mateix indret.
- LÓPEZ DE LA PLAZA, Gloria (2020). Las mujeres en una orden canonical, las religiosas del Santo Sepulcro de Zaragoza (1300-1615). Tesi doctoral: Universidad Complutense de Madrid
- LÓPEZ RAJADEL, Fernando (1996). La fundación del monasterio del Santo Sepulcro en Zaragoza. II Jornadas de estudio. Saragossa: C. E. Santo Sepulcro
- RINCÓN, Wifredo (1982). La orden del Santo Sepulcro en Aragón. Saragossa: Guara Ed.
- RINCÓN, Wifredo (2010). El Monasterio de la Resurrección de Zaragoza. Saragossa: C. E. Santo Sepulcro