Fotografia d'António Passaporte (c1932)
Instituto del Patrimonio Cultural de España
Aquesta casa és el resultat del trasllat del monestir de monges cistercenques de Cambrón (Saragossa). A mitjan segle XVI, el Concili de Trento va prohibir els establiments monàstics femenins allunyats dels nuclis habitats, arran d'aquell decret, l'arquebisbe i monjo cistercenc Hernando de Aragón (1539-1575) va procurar que ocupessin una església que ell mateix havia promogut a la ciutat. El trasllat no es va fer realitat fins al 1588, després de l'obtenció de la corresponent llicència del papa Sixte V.
A la seva arribada a Saragossa, les 29 monges de la comunitat s'estatjaren provisionalment al convent de dominics mentre acabaven les obres de Santa Lucía. La primera abadessa del nou monestir fou Ana Fernández Heredia (1613-1631), de casa noble i darrera abadessa perpètua de la comunitat. La comunitat cistercenca va mantenir-se fins que la guerra del Francès la va obligar a abandonar la casa, el que va significar la seva ruïna econòmica. En temps de la desamortització van tornar a abandonar el monestir, refugiant-se en diversos llocs fins que el 1849 van poder tornar a Santa Lucía, que hagueren de reconstruir completament. La casa fou abandonada de nou amb motiu de la guerra Civil i el 1967 es van traslladar a un nou indret, al sud-oest del centre històric.
- CANELLAS, Angel (1987). El monasterio cisterciense zaragozano de Santa Lucía la Real. El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Institución Fernando el Católico. Saragossa
- MARTÍNEZ BUENAGA, Ignacio (1987). El monasterio cisterciense femenino de Cambrón. El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Institución Fernando el Católico. Saragossa
- MURILLO, P. Diego (1616). Fundación milagrosa de la Capilla Angelica y Apostolica de la Madre de Dios del Pilar y Excellencias de la Imperial Ciudad de Çaragoça. Barcelona: Sebastian Mateuad