Fotografia de archivosarquitectos.com
La fundació de la casa de les dominiques de Saragossa, aixecada extramurs, al costat de ponent de la ciutat, es va realitzar el 1299 amb el suport de la casa reial, especialment de la reina Blanca de Nàpols. El 1300 hi va arribar la comunitat, amb monges procedents del monestir occità de Prulla (Prouilhe). Després de patir els efectes de l’epidèmia de pesta negra, a mitjan segle XIV, en ple procés de recuperació, van acollir la comunitat de benedictines establertes a la rodalia de la ciutat i el 1412 es va fusionar amb aquesta.
A mitjan segle XVI van participar en la fundació del monestir de Santa Fe, també a Saragossa. Al segle XVII el monestir passava per una època de prosperitat i es va reedificar l'església. El 1808, durant la guerra del Francès, les monges van abandonar la casa, quan van poder tornar es van veure obligades a refer el monestir, que havia patit destruccions importants, però la situació política i social no era la millor i la recuperació no va arribar fins a mitjan segle XIX, absorbint el monestir de Santa Fe. El 1963 la comunitat es va traslladar a un nou indret apartat del centre, quedant l'antiga ubicació pel col·legi, amb la tutela de la congregació de les Dominiques de l'Anunciata. El nou monestir fou projectat per fra Francisco Coello de Portugal, en procés d'enderroc.
Fotografia de archivosarquitectos.com
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- GALMÉS, Lorenzo (2004). Real Monasterio de Santa Inés, Virgen y Mártir. Saragossa: Monasterio de Santa Inés
- LACARRA, José Mª; i altres (1976). Historia de Zaragoza, I. Edades Antigua y Media. Ayuntamiento de Zaragoza
- YESTE, Isabel (1993). La urbanización de los terrenos de los antiguos conventos de Santa Inés, Fecetas y Santa Lucía. Artigrama, núm. 10
- YESTE, Isabel (2021). El convento de Dominicas de Santa Inés de Zaragoza. Arquitectura actual y patrimonio. Artigrama, núm. 36