Il·lustració de Views in Spain (E. Locker, 1824)
Després de la guerra del Francès
El monestir jerònim de Santa Engracia té l'origen en el lloc on tradicionalment es localitza l'enterrament de la santa titular, indret que ben aviat es va convertir en un focus d'atracció pels cristians, el poeta Prudenci (348 - c405) ja en fa una àmplia referència. En aquell indret s'hi va aixecar la basílica de les Santas Masas, on el 592 es va celebrar un concili de la Tarraconense.
Il·lustració del Epítome, o compendio de las antiguedades del subterraneo... (1745)
Biblioteca Nacional de España
Segons la tradició, Engràcia era natural de Braga, tot i que altres fonts la consideren filla de Saragossa, l’any 303, en un viatge a la Gàl·lia, on havia de casar-se amb el marquès del Rosselló, va passar per Saragossa en plena persecució contra els cristians, ella i el seu seguici format per divuit acompanyants es van enfrontar al governador de la ciutat, Dacià, defensant les seves creences. Engràcia fou martiritzada i va morir a la presó, els seus companys foren decapitats. Per evitar que les despulles dels màrtirs fossin venerades, els seus cossos es van cremar, juntament amb les restes de malfactors trets de la presó, però, miraculosament, les cendres es van separar, formant una massa blanca (Santas Masas), diferent dels no cristians. Les restes d’Engràcia foren enterrades en una necròpoli extramurs i ben aviat el lloc de sepultura va esdevenir un centre de devoció.
En aquella època s'hi va fundar el monestir de Santas Masas, annex a la basílica, que seguia la regla de Joan de Bíclarum, bisbe de Girona, que hauria assistit al concili. Altres fonts el fan encara més antic, relacionant-lo amb sant Paulí de Nola. El monestir tenia una escola vinculada al bisbat de Saragossa, per on van passar el bisbe Joan i el seu germà Brauli (631-651) personatge cabdal de l'Església en aquella època. Durant el domini islàmic, entre els anys 714 i 1118, el lloc va mantenir-se actiu i era un dels punts de reunió dels mossàrabs de Saragossa, tolerats per l'islam. El 1063, Santas Masas va passar a dependre del bisbat de Jaca / Osca, fet que a la llarga generaria litigis amb la diòcesi de Saragossa. El 1200 es va reconstruir l'església.
Façana de l'actual església parroquial
Portal dels Morlanes (s XVI)
El monestir de Santas Masas va tenir continuïtat, tot i que amb caràcter de canònica episcopal, sota la direcció d’un prior fins que es va secularitzar l’any 1300, passant a estar sota l’autoritat d’un ardiaca i depenent d’Osca. El 1320, durant unes obres, es van descobrir les relíquies de santa Engràcia, que s’havien amagat en el segle XII, en una època d’inestabilitat, i el seu record s’havia perdut. La troballa va regenerar la devoció a la santa i el prestigi de l’indret, que va anar prenent el nom de Santa Engracia, en detriment del de Santas Masas. A les acaballes del segle XIV i començament del XV es va desenvolupar la construcció l’una església nova, de grans dimensions, que tindria com a cripta les restes de les esglésies anteriors, aquesta estaria ja acabada a mitjan segle XV.
Després d'un intent d'establir una comunitat mercedària en aquest indret, Joan II (1398 – 1479) va disposar la fundació d'un monestir jerònim després d'una curació miraculosa obtinguda gràcies a la invocació a santa Engràcia, però va morir abans que es realitzés. Fou el seu fill, Ferran el Catòlic, qui va començar les gestions per la fundació del nou monestir jerònim, el 1480, tot i que aquesta no es va fer realitat fins a l'any 1493. Per poder acomodar la nova comunitat es van fer obres de construcció de noves dependències al costat de l'església de Santa Engracia, que va continuar tenint funcions parroquials a causa de la devoció popular, amb els seus sacerdots i localitzada a la capella de San Esteban.
Portal dels Morlanes (s XVI). Sant Jeroni
D’aquestes obres, pràcticament només es conserva la portada de l’església, obra començada per Gil de Morlanes el Viejo el 1512 i acabada pel seu fill, Gil de Morlanes el Joven. El 1808, a causa de la guerra del Francès que va tenir alguns episodis especialment cruents en aquesta ciutat, la fàbrica del monestir va patir destrosses molt importants, tot i que es va intentar refer, la reconstrucció no es va poder completar a causa de la supressió derivada de la desamortització, el 1835. Ara només es conserva l’església restaurada, amb la portada dels Morlanes, i les criptes amb vestigis de les construccions primitives.
Cripta
Cripta
Cripta, sarcòfag dels Divuit màrtirs
Obra del segle IV, reutilitzada com a reliquiari
Fotografia de José Luis Filpo Cabana, a Wikimedia
El monestir jerònim
Il·lustració de Origen, y antiguedades de el (...)
Real Monasterio de Santa Engracia de Zaragoza... (1737)
Gravat d'Alexandre de Laborde (1820)
Biblioteca Nacional de España
Il·lustració d'España artística y monumental (1844)
Biblioteca Nacional de España
Il·lustració de Ruinas de Zaragoza (1814)
Il·lustració de Ruinas de Zaragoza (1814)
Portal de l'església (Ángel de Huesca, (1737)
Biblioteca Nacional de España
Fotografia d'Anselmo M. Coyne (c1878-1881)
Biblioteca Nacional de España
- ANSÓN, Arturo (1979). La iglesia alta del Real Monasterio de Santa Engracia de Zaragoza, aproximación a un monumento desaparecido. Seminario de Arte Aragonés, núm. 29-30
- ANSÓN, Arturo; i altres (2002). Santa Engracia, nuevas aportaciones para la historia del monasterio y basílica. Ayuntamiento de Zaragoza
- BASÍLICA DE SANTA ENGRACIA (s/d). Una historia que recordar. Saragossa: Basílica de Santa Engracia
- CÍA BLASCO, Javier (1999). Condicionantes religiosos e históricos en el origen del monasterio Jerónimo de Santa Engracia de Zaragoza. La orden de San Jerónimo y sus monasterios, vol. 2
- CÍA BLASCO, Javier (2002). Precedentes y orígenes del monasterio jerónimo de Santa Engracia de Zaragoza. Revista de historia Jerónimo Zurita, núm. 76-77
- CRIADO, Jesús (1998). La fábrica del monasterio jerónimo de Santa Engracia de Zaragoza, 1492-1517. Artigrama, núm. 13
- GÁLVEZ, Juan (1814). Ruinas de Zaragoza. Cádiz : Academia de Bellas Artes
- IBÁÑEZ, Javier (2000). La portada escultórica de Santa Engracia, aproximación histórica y breve estudio artístico e iconográfico. Cuadernos de Aragón, núm. 26
- IBÁÑEZ, Javier; i altres (1999). Las relíquias en la historia del monasterio de Santa Engracia de Zaragoza. La orden de San Jerónimo y sus monasterios, vol. 2
- LACARRA, José Mª; i altres (1976). Historia de Zaragoza, I. Edades Antigua y Media. Ayuntamiento de Zaragoza
- LACARRA, Mª del Carmen (2000). Notas sobre la iglesia de Santa Engracia o Santuario de las Santas Masas en el siglo XV (1421-1464). Aragón en la Edad Media, núm. 16
- LAMBERTO DE ZARAGOZA (1782). Teatro histórico de la iglesias del Reyno de Aragón. Vol. II. Pamplona: Ezquerro
- MARTON, León Benito (1737). Origen, y antiguedades de el subterraneo, y celeberrimo santuario de Santa Maria de las Santas Massas, oy Real Monasterio de Santa Engracia de Zaragoza. Saragossa: J. Malo
- MARTON, León Benito (1745). Epítome, o compendio de las antiguedades del subterraneo santuario de Santa Engracia de Zaragoza. Saragossa: Revilla
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- PÉREZ VILLAAMIL, Genaro (1844). España artística y monumental. Vistas y monumentos de España. Vol. 2. París: A. Hauser
- RAMON DE HUESCA (1796). Teatro histórico de la iglesias del Reyno de Aragón. Vol. VI. Pamplona: Vda. Longás
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
A la plaça del mateix nom, al sud de l'antic recinte murallat de Saragossa