La ciutat de Tudela va ser conquerida als musulmans per Alfons I el Bataller l’any 1119, a partir d’aquesta data van anar arribant nous pobladors cristians que es van afegir a la comunitat mossàrab que s’havia mantingut a la ciutat. Com a part de la política de repoblació, el 1121 es va consagrar, amb qualitat de col·legiata, l’antiga mesquita major, la població musulmana es va desplaçar del seu entorn i fou reemplaçada per la cristiana.
Porta del Judici Final
L'organització d'aquella col·legiata es va materialitzar amb la instauració d'una comunitat regular seguidora de la regla de Sant Agustí. El primer prior d'aquesta casa fou Bernardo. Cap al 1124, Alfons el Bataller va dotar la canònica amb béns i rendes, molts d'ells procedents de les antigues mesquites. Tant aquesta col·legiata com les altres esglésies de la ciutat van quedar sotmeses al bisbat de Tarazona, malgrat que el territori era dins els límits del regne de Navarra, aquest fet va ocasionar diferències i litigis entre els estaments aragonesos i els navarresos en el decurs dels anys. El papa Innocenci III va posar l'establiment sota la protecció de la Santa Seu.
Des de la fundació de la canònica, es va treballar per adaptar físicament la mesquita musulmana com església cristiana; el 1149 es va consagrar aquest nou edifici. Aquella construcció es va utilitzar poc temps, el 1168 van començar les obres per refer-la, obra que es va desenvolupar durant molts anys, fins al 1263, amb el resultat de l'església actual. La col·legiata, que havia seguit la regla agustiniana des de la seva fundació, fou secularitzada el 1236 i convertida en deganat. Aquest estament va mantenir una posició de poder i enfrontament amb relació al bisbat. Després de diversos intents fallits, finalment el 1782 es va constituir el bisbat de Tudela i es va convertir en una catedral, fet confirmat l'any següent per una butlla papal de Pius VI, aquesta institució va perdurar pocs anys, fins al 1845, quan va quedar vinculada altre cop a Tarazona, i des del 1955, a Pamplona.
Porta del Judici Final
Porta del Judici Final
La col·legiata, i després catedral de Tudela s’havia aixecat entre els segles XII i XIII, començant la construcció per la capçalera. Es tracta d’un edifici de tres naus amb transsepte, on s’obren cinc absis, el central, més gran. Té, a més, altres capelles que es van anar afegint en el decurs del temps. A ponent de l’església hi ha la porta del Judici Final, es tracta d’una obra de grans dimensions formada per setze columnes amb capitells, situades als costats del portal (vuit a cada cantó), unides per arquivoltes lleugerament apuntades, completament decorades. L’obra presenta trets gòtics i caldria situar-la a la primera meitat del segle XIII. El portal nord consta de sis columnes amb capitells historiats, tres a cada cantó. Les arquivoltes, lleugerament apuntades són de decoració vegetal. Datada a començament del segle XIII. El portal sud es troba aixoplugat sota un porxo. Consta de tres columnes amb capitells a cada cantó, té arquivoltes de mig punt, amb decoració geomètrica. Caldria situar-la a finals del segle XII.
També es conserva el claustre, format per quatre galeries amb capitells, la major part historiats, que s’hauria construït durant el darrer terç del segle XII. L’església encara conserva un valuós conjunt mobiliari, entre el que cal esmentar el retaule major, obra de Pedro Díaz de Oviedo, un exemplar gòtic de grans dimensions, contractat el 1487. El retaule de l’Esperança és més antic, contractat el 1410 amb el pintor Bonanat de Zahortiga. El retaule de Santa Caterina, atribuït a Juan de Leví i de la mateixa època que l’anterior.
Porta del Judici Final
Portal sud
Portal sud
Portal nord
El creuer
Retaule de Santa Maria (retaule major)
Pedro Díaz de Oviedo, 1494
Retaule de l’Esperança
Bonanat de Zahortiga, contractat el 1410
Retaule de Santa Caterina
Atribuït a Juan de Leví (s. XV)
Santa María la Blanca, s. XII
Capella de Santa Ana
Sepulcre de Francés de Villaespesa
Sepulcre de Francés de Villaespesa
Sepulcre de Sancho Sánchiz de Oteiza
Sepulcre de Sancho Sánchiz de Oteiza
El cor
Pintura del rerecor
Retaule de Sant Martí
Retaule de Sant Martí
Retaule de Sant Martí
Capella de l'Esperit Sant
Capella de l'Esperit Sant
Claustre
Claustre. Aparició de Crist a la Magdalena
Claustre. Resurrecció de Llàtzer
Claustre. Apòstols
- ARRAIZA, Jesús; i altres (2007). La catedral de Tudela. Pamplona: Gobierno de Navarra
- AZCONA, Francisco (2021). La diócesis de Tudela. Pregón siglo XXI, núm. 60
- DE EGRY, Anne (1959). La escultura del claustro de la Catedral de Tudela (Navarra). Príncipe de Viana, núm. 74
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.); i altres (2008). Enciclopedia del Románico en Navarra. Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios del Románico
- JIMÉNEZ LÓPEZ, Jorge (2018). La puerta del Juicio Final de la catedral de Tudela. Límites visuales, historiográficos y topográficos. Príncipe de Viana, núm. 272
- MARTÍNEZ, Carlos J. (2017). Del románico al gótico en la arquitectura de Navarra: Monasterios, iglesias y palacios. Gobierno de Navarra
La catedral és al centre de la ciutat de Tudela