Convent de Montcalvari de Barcelona
Caputxins de Montcalvari / Monticalvari / Mont Calvari
Representació del convent durant el setge de 1714
Represantations des actions les plus considerables du siege d'une place (detall)
Jacques Rigaud (1732)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
El Consell de la ciutat de Barcelona va demanar als caputxins la fundació d'un convent en aquest lloc i amb aquesta finalitat els va oferir la capella de Santa Madrona, a Montjuïc. Després dels oportuns tràmits, els fundadors van arribar el 1578 i aquell mateix any van optar per establir-se a Sarrià, on s’aixecaria el convent de Santa Eulàlia.
El setge de 1697
Vue du siège de Barcelone
Bibliothèque nationale de France
Malgrat que els caputxins tenien el convent de Sarrià, el mateix any 1578 el Consell de Cent va escollir uns terrenys pròxims a la muralla per tal que poguessin aixecar un nou establiment més proper a Barcelona i la seva població. El mateix any es va posar la primera pedra i el 1580 es beneïa la nova església, el convent va prendre el nom de Montcalvari i fou destinat a la infermeria provincial dels caputxins. El 1629 es van portar a terme importants obres de restauració i l'església es va refer el 1647. El 1697 l'ocuparen les tropes franceses i el van utilitzar d'hospital militar, en aquell moment gairebé tots els frares van deixar aquest lloc per refugiar-se a Santa Eulàlia i Santa Madrona, uns pocs religiosos van quedar-se per custodiar-lo. Es considera que en aquest hospital militar hi van morir 2.200 soldats.
Durant el setge de 1714, va esdevenir un objectiu militar i va acabar enrunat després llargs i durs combats. Ja no es va refer mai més, malgrat els intents en aquest sentit que no van prosperar a causa de l'estat de ruïna que presentava i la consideració de lloc de defensa de la ciutat, amb interès militar. Un cop acabats els combats tant els caputxins de Montcalvari com els de Santa Madrona, que s'havien quedat sense casa, foren acollits provisionalment al seminari (Montalegre) que llavors no tenia activitat. Una mica més tard fou edificat un nou convent dedicat a santa Madrona, al final de la Rambla.
Els convents de Montcalvari i Jesús
Detall de: Plan de Barcelone, auquel sont marqués les attaques faites en 1714
Bibliothèque nationale de France
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- BASILI DE RUBÍ (1984). Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- GAVÍN, Josep M. (1996). Inventari d'esglésies. Vol. 27. Barcelonès III (Barcelona Capital II). Barcelona: Arxiu Gavín
El convent ha desaparegut, es conserva el nom en el passatge de Caputxins entre els carrers de Bailèn, Rosselló, Girona i Còrsega