Convent dels Caputxins de Sarrià

Després de solucionar les diferències sorgides amb els franciscans observants que s'encarregaven del culte a la capella de Santa Madrona, a finals d'aquell any s'hi van poder establir. Per un altre costat, aquests van rebre l'oferiment d'una modesta capella situada a Sarrià que tradicionalment es considerava la casa paterna de santa Eulàlia, martiritzada a Barcelona el 303. Abans de final d'any els caputxins van optar per l'assentament a Santa Eulàlia, mentre que el lloc de Santa Madrona s'acabaria oferint als servites que en aquella època també cercaven establir-se a Barcelona. A Sarrià els caputxins van construir algunes ermites on els frares exercien pràctiques properes a l'eremitisme i per això seria conegut com a Desert de Sarrià.

El 1714 la casa fou ocupada per l'exèrcit borbònic, però bona part dels caputxins s'hi van poder quedar per atendre el servei religiós i el lloc fou respectat. Ja al segle XIX, el pas de la guerra del Francès (1808) no va tenir conseqüències greus, però el 1835 els frares es van haver de dispersar, abandonant el convent que va quedar destruït, ara pràcticament no hi ha restes d'aquella casa. Davant la impossibilitat de recuperar l'antic establiment, es va restaurar en un altre indret, mentre que l'espai del Desert es va adaptar com a centre de beneficència, que encara existeix. El 1887 va començar la construcció de l'actual convent de Santa Anna, més conegut com a Caputxins de Sarrià, aquest encara fou incendiat el 1936 i restaurat posteriorment per l'arquitecte Pere Benavent. L'any 1966, entre aquests murs es va celebrar l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, coneguda com la Caputxinada.