Convent dels Caputxins de Sarrià

Santa Eulàlia / Desert de Sarrià / Santa Anna

(Barcelona, Barcelonès)

Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Eulàlia
Adolphe Delamare (1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Consell de la ciutat de Barcelona va demanar als caputxins la fundació d'un establiment en aquest lloc i amb aquesta finalitat els va oferir la capella de Santa Madrona, a Montjuïc. Després dels oportuns tràmits, el 1577 els fundadors, encapçalats pel pare Arcàngel d'Alarcón, van sortir de Nàpols en un vaixell, però havent efectuat algunes escales, no van arribar a la ciutat fins al 1578.

Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Eulàlia
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Després de solucionar les diferències sorgides amb els franciscans observants que s'encarregaven del culte a la capella de Santa Madrona, a finals d'aquell any s'hi van poder establir. Per un altre costat, aquests van rebre l'oferiment d'una modesta capella situada a Sarrià que tradicionalment es considerava la casa paterna de santa Eulàlia, martiritzada a Barcelona el 303. Abans de final d'any els caputxins van optar per l'assentament a Santa Eulàlia, mentre que el lloc de Santa Madrona s'acabaria oferint als servites que en aquella època també cercaven establir-se a Barcelona. A Sarrià els caputxins van construir algunes ermites on els frares exercien pràctiques properes a l'eremitisme i per això seria conegut com a Desert de Sarrià.

La localització del convent, en un indret apartat de la ciutat i la seva població, va fer pensar en una nova casa més propera i es van escollir uns terrenys que ara estan situats a l'Eixample, al costat nord de la Diagonal. La primera pedra de la nova casa, que seria coneguda com a convent de Montcalvari, es va posar el 1578 i el 1580 es beneïa la seva església. Mentrestant, la capella de Santa Madrona havia quedat desatesa des que els servites la van deixar, el 1619 els caputxins es van fer càrrec del culte mantenint-hi una petita comunitat que el 1623 es va constituir com a tal, regularment. Entre els anys 1633 i 1637 es van fer obres d'envergadura a Santa Eulàlia amb la finalitat d'acomodar els novicis que s'hi havien de concentrar després de la seva reorganització.

Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Eulàlia
Detall de la vista de Barcelona des del Desert de Sarrià
Gravat publicat a Voyage Pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Eulàlia
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

El 1714 la casa fou ocupada per l'exèrcit borbònic, però bona part dels caputxins s'hi van poder quedar per atendre el servei religiós i el lloc fou respectat. Ja al segle XIX, el pas de la guerra del Francès (1808) no va tenir conseqüències greus, però el 1835 els frares es van haver de dispersar, abandonant el convent que va quedar destruït, ara pràcticament no hi ha restes d'aquella casa. Davant la impossibilitat de recuperar l'antic establiment, es va restaurar en un altre indret, mentre que l'espai del Desert es va adaptar com a centre de beneficència, que encara existeix. El 1887 va començar la construcció de l'actual convent de Santa Anna, més conegut com a Caputxins de Sarrià, aquest encara fou incendiat el 1936 i restaurat posteriorment per l'arquitecte Pere Benavent. L'any 1966, entre aquests murs es va celebrar l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, coneguda com la Caputxinada.

Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Eulàlia
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Convent de Santa Eulàlia
Capella del Desert de Sarrià
Fotografia de Barraquer publicada a Los Religiosos en Cataluña durante... (1905)
Convent de Santa Eulàlia
El convent del Desert de Sarrià
Detall d'un plànol d'Ildefons Cerdà (1855)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Convent de Santa Eulàlia
El convent de Santa Eulàlia en el mapa titulat:
Provincia Cataloniae cum confinijs (1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Convent de Santa Eulàlia
Actual convent de Santa Anna
Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Anna
Fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià, mort el 1936
Imatge esculpida per fra Josep M. de Vera
Convent de Santa Eulàlia
Convent de Santa Anna
Clau de volta amb santa Eulàlia, procedent de l'antic convent
Actualment a l'atri dels Caputxins de Sarrià
Caputxins de Sarrià Caputxins de Sarrià Caputxins de Sarrià
Caputxins de Sarrià
Convent de Santa Eulàlia
Caputxins de Sarrià (s/d)
Convent de Santa Eulàlia
Caputxins de Sarrià (s/d)
Convent de Santa Eulàlia
Fra Miquel de Sarrià (†1810), reputat predicador de missions populars que va morir durant l'ocupació napoleònica amb fama de santedat
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Convent de Santa Eulàlia
El convent dels Caputxins de Sarrià
Imatge cedida per l'Arxiu dels Caputxins de Catalunya i Balears
Convent de Santa Eulàlia
Placa en record de la Caputxinada de 1966, a la placeta del convent de Sarrià
Convent de Santa Eulàlia
Desert de Sarrià
Lloc ocupat antigament pel convent desaparegut
Convent de Santa Eulàlia
La Pedra dita de Santa Eulàlia, procedent de l'antic convent,
i tradicionalment atribuïda a la família paterna de la santa (segle IV).
Ubicada actualment en la placeta de convent dels Caputxins de Sarrià

Bibliografia:
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915-1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I, IV. Barcelona: F. J. Altés
  • BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. Barcelona: Caputxins de Sarrià
  • BASILI DE RUBÍ (1984). Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII. Aproximació històrico-bibliogràfica. Barcelona: Caputxins de Sarrià
  • GAVÍN, Josep M. (1998). Inventari d'esglésies. Vol. 29. Barcelonès V (Barcelona Capital IV). Barcelona: Arxiu Gavín

Situació:
Vista aèria

El convent estava situat al final del passeig de Santa Eulàlia, on hi ha la Fundació Institut Desert de Sarrià (1)
El convent actual (2) està dedicat a Santa Anna i Santa Eulàlia