Pati del monestir de les mínimes, el 1869
Autor desconegut. Col·lecció particular
La primera comunitat de mínimes es va establir inicialment al carrer de l'Hospital, la seva fundació es va efectuar el 1623. Mentre s'enllestien les obres de la casa, les monges, que procedien del monestir d'Antequera, foren acollides per les cistercenques de Valldonzella. El 1628 es van traslladar a un establiment del carrer Tallers, destinat a una fundació cartoixana que no s'havia realitzat.
Carrer del Carme amb el monestir de les Mínimes
Al fons, el convent del Carme
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes
El 1653 es va demanar autorització pel seu trasllat a l'establiment dedicat a Nostra Senyora de la Victòria i que feia poc que havia quedat desocupat quan la seva comunitat va ser víctima d'una epidèmia de pesta. Sembla que el Consell de la ciutat volia destinar la casa de Tallers a atendre necessitats assistencials. El 1681 Basilisa de Pereire, que procedia d'aquesta comunitat, va fundar el monestir del Pati de Valls. Després de patir els efectes de la guerra del Francès, el 1835 el monestir es va clausurar, però les monges van poder quedar-se dedicades a l'ensenyament. El 1846 es va poder regularitzar la situació i tornar a la clausura. Es van estar al carrer del Carme fins al seu trasllat a Horta el 1908, on el 1914 van inaugurar una nova església. Van patir els efectes de la guerra Civil, quan el lloc fou ocupat.
- BRUNIQUER I RIERA, Gilabert i altres (1914). Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. 3. Barcelona: Henrich y C.
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antoni (1972). Santa Maria de Valldonzella. Emporium. Barcelona
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs