Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona
Sant Francesc de Pàola / els Mínims
Fotografia de Josep Brangulí (1ª meitat sXX)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Els mínims van tenir fins al 1835 un convent a la ciutat de Barcelona, situat on ara s'aixeca el Palau de la Música, on es van establir el 1589 després de passar per diversos indrets apartats del centre. Ja el 1510 s'havia intentat l'arribada dels frares de Sant Francesc de Paula a la ciutat i els fou ofert un terreny, però la iniciativa no va tenir continuïtat i no va reeixir.
Seu dels mínims entre 1573 i 1578)
L'any 1569 els mínims van demanar poder-se establir a l'antic convent on havien estat les dominiques de la Mare de Déu dels Àngels, extramurs, més enllà del portal de Sant Daniel i que havien deixat el 1562 per traslladar-se a la capella del Peu de la Creu. Consta l'assentament de mínims en aquell lloc des de l'any 1570. Entre els anys 1573 i 1578 van residir a l'ermita de Sant Bertran, a Montjuïc, pel costat del mar. En aquella darrera data van passar a la Creu Trencada, també fora muralla, prop del portal Nou, on van residir fins al 1589, quan es van desplaçar a l'interior de la ciutat, al carrer de Sant Pere més Alt, el lloc definitiu.
Hi ha constància de la venda del vell monestir el 1606, mentre que l'església de la nova casa s'havia començat a construir el 1597 i es va poder inaugurar el 1608. Era de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts. A llevant hi tenia el claustre construït en dos nivells amb galeries més un tercer, tancat. Aquest convent i especialment la figura de Francesc de Paula, van tenir un especial protagonisme durant l'episodi de pesta que va afectar Barcelona l'any 1651. La ciutat es va encomanar al sant titular durant l'epidèmia, la comunitat va tenir una participació molt activa pel que fa a l'atenció dels afectats i molts frares en van ser víctimes.
Dibuix d'Agustí Rigalt (c1850-80)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix de D. Soler (s/d)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
A causa de la desamortització la comunitat fou suprimida el 1835 i l’església incendiada, un cop restaurada es va convertir en parròquia. Bona part del convent, el claustre (enderrocat el 1902) i el pati es van perdre i entre els anys 1905 i 1908, en el seu lloc es va aixecar el Palau de la Música. L’església parroquial es va cremar el 1936 i es va anar restaurant fins que el 1995 es va suprimir i després enderrocar amb la finalitat d’ampliar el Palau de la Música.
quan era una església parroquial
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 44 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Publicada per Gaietà Barraquer a:
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Gaietà Barraquer, (1902, data de la seva destrucció)
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX
Fotografia d'autor desconegut (1902)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fotografia de Ribera (1937)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Carrer de Sant Francesc de Paula, ara del Palau de la Música
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- P. C. y G. (1902). El claustro de San Francisco de Paula de Barcelona. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Vol. 3
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- PRUNÉS CASTERÁS, Josep Maria (2007). El patrocini de sant Francesc de Pàola sobre la ciutat de Barcelona. Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 80
1 - Primer convent
2 - Sant Bertran de Montjuïc
3 - Creu Trencada
4 - Situació definitiva, ara Palau de la Música
Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII