Capella de Santa Àgata
La fundació d’un monestir per a la capella reial de Barcelona fou una iniciativa de Martí l’Humà (que va regnar entre els anys 1396 i 1410) que va demanar la pertinent autorització al papa Benet XIII el 1398 i 1399 amb aquesta finalitat. Inicialment el monarca es va dirigir als cistercencs, que van refusar l’oferta, molt possiblement per les dures condicions que proposava, finalment es va adreçar als celestins i el papa va autoritzar la fundació del monestir.
Capella de Santa Àgata
La comunitat monàstica havia de mantenir el culte a la capella de Santa Maria del Palau (que després prendria en nom de Santa Àgata, advocació amb la qual actualment és coneguda) i la custòdia de les relíquies amb el tresor sagrat de la casa reial. També es va trobar amb l'inconvenient de localitzar els monjos necessaris que haurien de venir d'algun monestir en funcionament per tal de donar curs a la fundació. Malgrat els esforços del rei i de les promeses rebudes, el 1407 encara no havien arribat. Per altra banda també feia gestions per aixecar un edifici dintre del conjunt de construccions del palau reial i la catedral (molt possiblement on ara hi ha la Baixada de la Canonja) pel que també es va trobar amb l'oposició del bisbe i el capítol canonical.
Finalment els monjos celestins (en altres documents es parla que venien de Mont Olivet, i per això en realitat serien olivetans) van arribar el 1407 a Barcelona i es van instal·lar a Valldaura, donat que el monestir encara no estava en condicions. La primera pedra de la fundació es va posar el 1408, sota l'advocació de les Santes Relíquies i el rei Martí va proveir econòmicament aquella empresa. El monarca va morir el 1410 i sembla que des de llavors aquella fundació va quedar sense protecció. El 1423, el servei religiós de la Capella Reial va ser confiada als mercedaris, que en endavant es van encarregar del culte.
Capella de Santa Àgata
El sector de la catedral i palau reial en temps del rei Marti
Amb la situació de la casa dels celestins (ara Baixada de la Canonja)
- ADROER I TASIS, Anna Maria (1979). El Palau Reial Major de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- ESPAÑOL BERTRAN, Francesca (2010). La Santa Capella del rei Martí l'Humà i el seu context. Lambard: Estudis d'art medieval, núm. 21
- MARTÍN LLORIS, Catalina (2005). Las reliquias de la Capilla Real en la Corona de Aragón y el Santo Cáliz de la Catedral de Valencia (1396-1458). Tesi doctoral. Universitat de València
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- RIBERA, Manuel M. (1698). Real Capilla de Barcelona, la mayor y mas principal de los Reynos de la Corona de Aragón. Barcelona, Surià
- RIU-BARRERA, Eduard; i altres (1999). La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. Història i restauracions. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- UDINA MARTORELL, Frederic (1969). Guia del Museo de Historia de la Ciudad. Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad
Al Palau Reial Major de Barcelona
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII