Capella Reial de Barcelona
Monasterii Sanctarum Reliquiarum / Capella de Santa Àgata / Santa Maria del Palau
Capella de Santa Àgata
La reial capella de Santa Maria, formava part del conjunt d'edificis de l'antic Palau Reial Major. El seu precedent és una capella romànica de la qual no tenim prou notícies, únicament que el 1173 Alfons el Cast la va cedir als canonges de Santa Eulàlia del Camp perquè es fessin càrrec del culte. Tot i que no és segur, és molt probable que estigués situada en el mateix indret de l'actual capella de Santa Àgata.
Capella de Santa Àgata
A començament del segle XIV, Jaume II va impulsar la construcció d'una nova capella sobre la muralla i a tocar del palau, segurament sobre l'anterior església romànica de Santa Maria, advocació que va conservar fins que el 1601 es va imposar la de Santa Àgata, nom amb la que encara és coneguda. El Rei Martí l'Humà va impulsar la creació d'un monestir annex al Palau Reial i amb aquesta finalitat va cridar uns monjos celestins que s'havien d'establir a l'antic hospital de Santa Eulàlia (o d'en Guitart, on ara hi ha la Pia Almoina) que els fou assignat amb la finalitat de mantenir el culte de la Capella Reial (Santa Àgata) i de les Santes Relíquies que custodiava.
L'experiència no degué resultar tal com es pensava i el 1423, Alfons el Magnànim va cedir la capella al convent de la Mercè de Barcelona, els mercedaris hi van mantenir el culte i, si no una comunitat, un rector que en tenia cura. En aquesta època el palau era propietat de Pere, Conestable de Portugal, qui va encarregar el retaule que porta el seu nom, obra encarregada a Jaume Huguet i que aquest va realitzar entre els anys 1464 i 1465 i que encara es conserva en el mateix indret. El vincle de la capella amb els mercedaris va perdurar fins al 1835, quan l'orde va deixar la ciutat.
Capella de Santa Àgata
Retaule del Conestable
Jaume Huguet (1464-65)
Fotografia d'Amador Alvarez, a Wikimedia
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 45 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Vista de la façana de la casa dels Mercedaris
Dionís Baixeras, 1908
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Escut mercedari
- ADROER I TASIS, Anna Maria (1979). El Palau Reial Major de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
- BARRACHINA, Jaume (1993). Retaule del Conestable. Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- RIU-BARRERA, Eduard; i altres (1999). La capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. Història i restauracions. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- RIU-BARRERA, Eduard (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ROVIRA I MATA, Carolina (1991). Memòria d’excavació de la capella reial de Santa Àgata. Generalitat de Catalunya
- UDINA MARTORELL, Frederic (1969). Guia del Museo de Historia de la Ciudad. Barcelona: Museo de Historia de la Ciudad
L'actual capella de Santa Àgata és a la Plaça del Rei, a tocar del Palau Reial
Situació de la capella a la Barcelona de començament del segle XVIII