Convent de la Mercè de Barcelona

Els mercedaris van ocupar inicialment l’hospital d’En Guitart (o de Santa Eulàlia) situat al costat de la catedral, on ara l’aixeca la Pia Almoina. Molt aviat van necessitar un establiment més espaiós per portar a terme la seva tasca. El 1232, Pere Nolasc ja va rebre en donació uns terrenys que havien sigut anteriorment propietat de Jaume I, situats entre la ciutat vella i el mar. Ramon de Plegamans, que va intervenir en l’operació, va aixecar un hospital en aquell lloc, també dedicat a Santa Eulàlia. Entre el 1249 i 1267 es va aixecar la primera església, dedicada a la Mare de Déu, precursora de l’actual. Aquella església estava situada entre el carrer Ample i el que ara és conegut com carrer de la Mercè, més enllà d’aquesta via els mercedaris hi tenien l’hort, que es comunicava amb el convent per un pas elevat.

El 1835 va arribar la desamortització, el convent va passar a mans de l'Estat que el va destinar a usos militars: caserna (1844-45) casino militar (1845) i seu de la Capitania General des del 1846, funció que encara té actualment. Els mercedaris no hi van tornar mai més. Entre el 1928 i 1929 es va reformar el seu interior i la façana de mar. Amb el nou mapa que presentava la ciutat amb els convents desamortitzats, es van redistribuir les parròquies, de manera que la Mercè va convertir-se en una d’elles. Aquí es va traslladar la parròquia de Sant Miquel, situada al costat de l’Ajuntament i que el 1868 es va enderrocar, el seu solar fou ocupat, una part per l’ampliació de l’Ajuntament i l’altra per la plaça de Sant Miquel. D’aquella església es va canviar de lloc el campanar, que va passar a l’església de la Concepció, i la porta del segle XVI, que es va reedificar al lateral del temple de la Mercè. Durant la guerra Civil, l’església fou cremada i l’estàtua de bronze de la Mare de Déu que estava situada sobre la cúpula es va perdre, fou restablerta el 1959.