Claustre del monestir de Sarrià
L’origen del monestir de Santa Isabel cal cercar-lo en un beateri establert a Barcelona del que hom té notícies des del 1553 quan la casa possiblement s’havia integrat en el tercer orde franciscà. Aquell any es va incorporar a la comunitat Joana Fornés que més endavant fou designada superiora de la comunitat. La popularitat de l’establiment va facilitar que es traslladessin a un lloc amb millors condicions al carrer d’en Borra, el 1562 van obtenir l’autorització per erigir-se en monestir i bastir una església que es va dedicar a Santa Isabel.
Incripció en memòria del bisbe Josep Climent
El 1564 les monges de la comunitat van professar com a clarisses, fundant de manera formal el monestir. Aquesta fundació es va fer en presència del rei Felip II, Joana Fornés fou la primera abadessa. Aviat van anar prenent importància i eren conegudes a la ciutat com Elisabets nom que encara porta el carrer on estava situat el monestir. Les monges de Santa Isabel participaren en la fundació o recuperació d’altres centres: Mare de Déu de la Serra (a Montblanc, 1594) les caputxines de Santa Margarida la Reial (1599) Santa Clara de Puigcerdà (1627) i Santa Clara de Perpinyà (1660).
Hi ha constància que el 1674 la comunitat del monestir tornava a ser terciària i així es va mantenir fins que el 1968 va recuperar la seva condició de clarissa entrant a formar part del Segon Orde. Per ajudar el seu sosteniment el bisbe Josep Climent (1766-1775) va autoritzar la construcció d’unes cases en uns terrenys del convent que no s’utilitzaven. En el claustre del convent de Sarrià encara es conserva una làpida datada el 1776 que el recorda. Entre el 1793 i 1795 van acollir la comunitat de Perpinyà que s’havia vist obligada a deixar el seu convent.
Indret del primer monestir
Indret del primer monestir
El segle XIX va portar una època força dura per la comunitat, les monges van haver d'abandonar el convent el 1814 i altre cop el 1835, amb l'exclaustració. El 1849 la comunitat va poder recuperar la propietat d’una part del convent, en el que van donar refugi a les mínimes entre el 1869 i 1875. El 1878 es van traslladar a Sarrià on van edificar un nou monestir. El 1946, una part d’aquest establiment va ser ocupat pel Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que encara és en aquell lloc. Les monges es van traslladar el 1990 a Lavern (Subirats, Alt Penedès) on s’hi van estar fins el 2007, quan es van traslladar al monestir de Santa Clara de la ciutat d’Osca, que es trobava en perill de tancament.
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 78 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
- BÖER, Antonio (1735). Jardín mystico plantado en el nuevo Real Monasterio de Santa Isabel de la ciudad de Barcelona. Barcelona: J. Surià
- GAVÍN, Josep M. (1997). Inventari d'esglésies. Vol. 28. Barcelonès IV (Barcelona Capital III). Barcelona: Arxiu Gavín
- MARCA, Francisco (1764). Chronica Seraphica de la santa provincia de Cataluña. Barcelona: Carmelitas Descalzos
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1968). El Real Monasterio de Santa Isabel de Barcelona (1564-1964). Santa Maria de Poblet
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
1 - Ara ha desaparegut. Era situat entre els carrers Elisabets, Notariat i Pl. Bonsuccés
2 - L'establiment de Sarrià
3 - Darrera localització a Lavern
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII