Monestir de la Mare de Déu de la Serra
Clarisses de Montblanc / Santa Maria de Serra, Montisalbi / Santa Clara
(Montblanc, Conca de Barberà)
Eudòxia Làscaris (també coneguda com Irene Làscaris, c1248-1308) era filla de l’emperador de Nicea, Teodor II Làscaris, la princesa va arribar als territoris de la Corona d’Aragó el 1277 on fou acollida a la cort de Pere el Gran, la casa reial es va fer càrrec del seu manteniment mentra exercia algunes tasques diplomàtiques.
La relació amb aquest monestir l’explica una llegenda segons la qual, Eudòxia va desembarcar a Salou amb la finalitat de viatjar fins Saragossa. Al seu pas per Montblanc, el carruatge on duia una imatge de la Mare de Déu va aturar-se i, malgrat els esforços, no va ser possible moure’l. Arribades les autoritats, el carro va tirar endavant sense esforç i va enfilar-se a un turó on es trobava una ermita, el que va demostrar la voluntat de la Mare de Déu de quedar-se a Montblanc. Més enllà del relat anterior, en el lloc de la Serra hi havia una creu (la Creu Verda) que ja a finals del segle XIII era objecte de devoció a causa dels episodis miraculosos que hom li atribuïa. Tot plegat feia que l’indret fos un bon emplaçament per establir-hi un monestir.
Segons el document fundacional la vila de Montblanc, a petició de Jaume II el Just, va cedir el 1296 el turó situat a ponent de la ciutat, on hi havia la capelleta amb la Creu Verda, a la princesa Làscaris amb la finalitat de fundar un monestir de clarisses. La mateixa corona va finançar la construcció de l’establiment monàstic, a més d’atorgar-li altres béns i drets, i el 1365 el bisbe Pere de Tarragona va poder consagrar la nova església. Molt aviat el lloc va anar prenent força popularitat i va esdevenir un centre d’atracció dels devots de la Mare de Déu de la Serra, fins i tot, a mitjan de segle XIV es va bastir en aquest lloc un hospital per atendre els visitants.
A mitjan del segle XV la Serra fou assaltat i la comunitat es dispersà, un cop passat aquest contratemps la casa es va refundar (el 1463) retrobant altre cop la prosperitat. El 1594 va acollir unes monges de Santa Elisabet de Barcelona. Aquesta època d’esplendor es va allargar durant els segles XVII i XVIII, època en que es van portar a terme profundes reformes a l’establiment, com ara el cambril i els esgrafiats de la façana. Però amb el segle XIX van arribar una llarga sèrie d’infortunis: La guerra del Francès va comportar l’abandó del convent (1810) i el desplaçament de la imatge de la Mare de Déu a Santa Maria de Montblanc. El 1811 el lloc es va utilitzar com caserna de les tropes franceses. El 1813 retornaren les monges, tot i que no es pogueren instal·lar fins que el lloc es va restaurar, el 1815. L’any següent hi retornà la imatge.
Una nova expulsió de la comunitat el 1822-23, quan el convent fou ocupat pels miquelets. Altre cop tornaren a ser exclaustrades el 1826, quan va quedar malmesa la imatge de la Mare de Déu. Amb l’exclaustració de 1835 va quedar altre cop abandonat. Es restauraren els edificis entre el 1853 i 1855. Una nova exclaustració tingué lloc el 1936, amb la guerra Civil que va mantenir la comunitat fora del lloc fins el 1939. Degut a la poca vitalitat de la comunitat i l’elevada edat de les quatre monges que hi havia, el 2008 es va clausurar, desplaçant-se a Reus.
Del convent cal destacar l'església, gòtica en línies generals però molt modificada. La capella del Sant Sepulcre data del 1528 i originàriament guardava el grup del Sant enterrament, que es va perdre el 1823, ara hi ha un jacent de Crist del 1950. La capella major és també moderna, amb pintures murals d’Ismael Balanyà (1956). Al cambril es conserva la imatge de la Mare de Déu, que hom creu que va ser la que va portar la princesa Làscaris, que el 1826 i 1835 va patir desperfectes i que fou restaurada el 1841 i encara en èpoques posteriors. A l’església també es conserva la Creu Verda, del segle XIII.
Interior de l'església
Imatge de la Mare de Déu titular
Sepulcre d'Aldonça de Vilafranca? (†1420)
Sepulcre de Blanca Alenyà (†1396)
Sepulcre d'Alamanda de Masdovelles (†1305)
Sepulcre de Constança de Llobets (†1387)
Capella de Sant Sepulcre
La Creu Verda
Fotografia de Santi Gomà, a Wikimedia
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Interior de l'església, el 1923
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
La muralla de Montblanc i el monestir
- BOFARULL I SANS, Francisco (1898). Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanch. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Vol. 6. Barcelona: J. Jepús
- CAMÓS, Narcís (1657). Jardín de María. Barcelona: Plantada
- CONEJO DA PENA, Antoni (2002). L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopedia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d’esglésies. Vol. 16. Anoia, Conca de Barberà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GRAU PUJOL, Josep M. (2006). El centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc (1706-2006). Valls: Cossetània Ed.
- PALAU, Antoni (1931). Guia de Montblanch. Barcelona: Imp. Romana
- PARÍS I BOU, Lluís (1981). Història de la Serra. Montblanc: Santuari de la Serra
- PLAZA ARQUÉ, Carme (2016). El monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Valls: Cossetània Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SÁNCHEZ FUERTES, Cayetano (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. II. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
- SERRA, Gabriel (1996). El monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
El monestir de les clarisses és situat a la sortida de la vila de Montblanc, al nord-oest