|
Aquesta casa de clarisses es troba esmentada per primer cop el 1266,
poc després (1271) el papa Gregori X la va posar sota la seva
protecció i el 1272 era elegida la seva primera abadessa. En aquell
moment el monestir es trobava extramurs de la ciutat, a ponent
d’aquesta. El 1461 hi van arribar monges coletines que havien de
reformar aquest monestir, tot i que no fou fins el 1495 que es va
fer realitat el canvi, de forma anàloga el 1566 les monges de
Perpinyà van participar en la reforma de l’antic beateri de
Santa Elisabet de Barcelona. |

Santa Clara
de Perpinyà |

Clarisses
|
|
|

Santa Clara de Pepinyà
Detall de Plan de Perpignan (1714)
Bibliothèque
nationale de France |

Santa Clara
de Perpinyà |
|
Pels volts de 1475 i arran dels enfrontaments bèl·lics que va patir
Perpinyà, les monges es van veure obligades a abandonar el seu
monestir i refugiar-se a l’interior de la ciutat, en diferents
indrets com ara el convent de la Palmera. A causa de la fortificació
de la ciutat aquest monestir s’havia d’enderrocar i hom va facilitar
a les monges un establiment aixecat de nova planta prop del palau
dels Reis de Mallorca, que es va inaugurar el 1550, data en que es
van traslladar les monges des del convent de la Palmera al nou de la
Passió. |

Santa Clara
de Perpinyà |
|
El 1652, en el marc de l’ocupació francesa de Perpinyà, les monges
foren expulsades de la casa refugiant-se a
Santa Elisabet de Barcelona
i no van poder tornar fins el 1660 quan la ciutat ja pertanyia a la
corona francesa. A causa d'una sèrie de desavinences entre la comunitat i
l’orde franciscà que mantenia arrels franceses, les monges van
demanar passar a dependre de la diòcesi, i després de molts
entrebancs els fou concedit el 1667. Protagonista d’aquesta època
fou Anna Maria Antigó (1602-1676), abadessa de Perpinyà restauradora
i reformadora de la casa tinguda de manera no oficial com beata. La
casa monàstica va veure interrompuda la seva existència arran de la
Revolució que va fer que el 1792 fossin expulsades les seves monges,
i la comunitat es va dispersar. El monestir va tenir diversos usos,
el més important com a presó, des del 1805 fins el 1986. Durant el
primer quart del segle XIX es va aplegar de nou la comunitat de
Santa Clara de Perpinyà, establint-se en diversos llocs fins que el
1878 hom va poder inaugurar un nou convent a l’altra riba del Tet,
on foren traslladades també les relíquies de la mare Antigó. Ara
l’antic monestir és de propietat pública i seu d’exposicions. |

Santa Clara
de Perpinyà |
|
|
|