Convent de Sant Domènec de Perpinyà
Couvent de Saint-Dominique de Perpignan / Dominics de Perpinyà
(Perpinyà / Perpignan, Rosselló, Pirineus Orientals)
Aquest convent dominic fou fundat a Perpinyà cap als anys 1242 i 1245 amb la intervenció de Jaume el Conqueridor, qui va cedir uns terrenys prop de l'església de Sant Joan, ara catedral, per la seva construcció. La protecció de la monarquia va fer que el convent esdevingués un lloc d'enterrament de personalitats de la noblesa, en aquest sentit cal esmentar la sepultura de Ferran de Mallorca (1278-1316), net del fundador.
El 1284 es va aplegar en aquest indret un capítol provincial de l'orde, fet que es repetiria més endavant, el 1327 s'hi va celebrar un capítol general, i altres posteriorment. La casa dels predicadors s'havia aixecat extramurs, però una reforma del traçat del recinte de muralles va fer que, a partir del 1277, quedés a l'interior. El gruix de les construccions, especialment l'església cal situar-les entre els segles XIII i XIV. Durant el segle XVI va patir un incendi que va malmetre bona part de les construccions i altres béns. Els dominics el van ocupar fins a la seva expulsió arran de la Revolució, el 1791. Després va passar a mans de l'exèrcit, l'església s'utilitza per esdeveniments culturals.
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- ESCARRA, André (2001). Le couvent des frères Prêcheurs de Perpignan. L'Ordre des Prêcheurs et son Histoire en France méridionale. Cahiers de Fanjeaux, núm. 36. Toulouse: Privat
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- PONSICH, Pere (1993). Convent de Sant Domènec. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la ville de Perpignan. París: Welter