Convent de Sant Francesc de Perpinyà
Saint-François de Perpignan / Franciscans de Perpinyà / Mare de Déu dels Àngels / Convent de La Passió
(Perpinyà / Perpignan, Rosselló, Pirineus Orientals)
Tot i que hom desconeix els detalls de la fundació d'aquesta casa franciscana de Perpinyà, el seu origen és força antic i fins i tot, es relaciona amb el pas de sant Francesc per aquesta ciutat, l'any 1211, quan la família Grimau hauria ofert al fundador la capella de la Mare de Déu dels Àngels. El cert és que la casa no figura documentada fins al 1235, data en què ja hi ha constància de la seva existència.
Aquella capella fou reconstruïda en el mateix segle XIII i ara és la part més important que es conserva d’aquest establiment conventual. A més d’altres dependències, els framenors aixecarien l’església conventual, de grans dimensions, que no s’ha conservat. Fou un convent molt notable, relacionat amb la casa reial de la Corona d’Aragó, el 1331 s’hi va celebrar el capítol general de l’orde. Pels volts de l’any 1443 els franciscans observants també van fundar la seva casa en un altre indret de la ciutat, el convent de La Passió. El 1462 els dos convents van quedar destruïts a causa d’esdeveniments bèl·lics, per garantir la defensa de la ciutat.
El 1504 les dues comunitats franciscanes es van fusionar, el 1493 els frares de Sant Francesc ja havien adoptat la nova observança, el que va resoldre les diferències entre els dos corrents franciscans. La comunitat de La Passió es va desplaçar al primitiu Sant Francesc, on els framenors van mantenir la seva activitat. A causa de dificultats de caràcter econòmic, durant la primera meitat del segle XVIII, una part del convent fou cedit a l'exèrcit i destinat a hospital militar.
La casa es va mantenir fins a la Revolució, el 1792, quan els framenors foren exclaustrats definitivament. El 1793 va convertir-se en hospital militar, bona part de les estructures i especialment la gran església conventual foren enderrocades. Ara es conserva la capella de la Mare de Déu dels Àngels i restes del claustre gòtic, El lloc ha estat excavat en els darrers anys. El gran claustre tenia caràcter funerari i estava envoltat de nínxols on es trobaven les tombes de les personalitats enterrades, amb elements escultòrics decoratius dels quals s'han conservat algunes mostres.
- BERGERET, Agnès; i altres (2004). Le couvent des Franciscains à Perpignan. Premiers résultats et perspectives. Archéologie du Midi médiéval. Vol. 22
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MARCA, Francesc (1726). Chronica Seraphica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre S. Francisco. Parte segunda. Barcelona: P. Carmelitas Descalzos
- PONSICH, Pere (1993). Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- TOLRA DE BORDAS, Joseph (1884). L'ordre de Saint François d'Assise en Roussillon. París: Latrobe
- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la ville de Perpignan. París: Welter