Tot i que hom desconeix els detalls de la fundació d’aquesta casa franciscana de Perpinyà, el seu origen és força antic i fins i tot hom el relaciona amb el pas de sant Francesc per aquesta ciutat, l’any 1211, quan la família Grimau va oferir al fundador la capella de la Mare de Déu dels Àngels. El cert és que la casa no figura documentada fins el 1235, data en que hi ha constància de la seva existència. Aquella capella fou refeta en el mateix segle XIII i és la part més important que es conserva d’aquell establiment conventual. A més d’altres dependències, els framenors aixecarien l’església monàstica, però no s’ha conservat. Fou un convent important i es va relacionar amb la casa reial de la Corona d’Aragó.

Durant el segle XV també es van establir a Perpinyà els franciscans observants, en un altre indret de la ciutat i després de diverses incidències amb aquella casa es va fusionar amb la de sant Francesc, antigament conventual però que el 1493 també s’havia reformat esdevenint observant. El trasllat de la comunitat a Sant Francesc es va realitzar el 1504. La casa va mantenir-se fins la Revolució, quan fou exclaustrada. El 1793 va convertir-se en hospital militar. Ara es conserva la capella de la Mare de Déu dels Àngels i restes del claustre gòtic. El gran claustre tenia caràcter funerari i estava envoltat de nínxols on es trobaven les tombes de les personalitats enterrades amb elements escultòrics decoratius dels que s’han conservat algunes mostres.