Convent de Sant Francesc de Perpinyà

Aquella capella fou reconstruïda en el mateix segle XIII i ara és la part més important que es conserva d’aquest establiment conventual. A més d’altres dependències, els framenors aixecarien l’església conventual, de grans dimensions, que no s’ha conservat. Fou un convent molt notable, relacionat amb la casa reial de la Corona d’Aragó, el 1331 s’hi va celebrar el capítol general de l’orde. Pels volts de l’any 1443 els franciscans observants també van fundar la seva casa en un altre indret de la ciutat, el convent de La Passió. El 1462 els dos convents van quedar destruïts a causa d’esdeveniments bèl·lics, per garantir la defensa de la ciutat.

La casa es va mantenir fins a la Revolució, el 1792, quan els framenors foren exclaustrats definitivament. El 1793 va convertir-se en hospital militar, bona part de les estructures i especialment la gran església conventual foren enderrocades. Ara es conserva la capella de la Mare de Déu dels Àngels i restes del claustre gòtic, El lloc ha estat excavat en els darrers anys. El gran claustre tenia caràcter funerari i estava envoltat de nínxols on es trobaven les tombes de les personalitats enterrades, amb elements escultòrics decoratius dels quals s'han conservat algunes mostres.