Hom
sap que el 1025 es va consagrar l’església de Sant Joan Baptista de
Perpinyà amb presència del comte del Rosselló que tenia el seu palau
al costat. En aquella església, l’any 1102 s’hi va fundar una
canònica agustiniana, operació avalada pels comtes Guislabert II i
Estefania, a més del pertinent vist-i-plau del bisbe d’Elna. La casa
comtal del Rosselló va donar suport a aquella comunitat amb la
concessió de béns amb la finalitat de garantir la seva
supervivència. En els anys següents l’activitat constructiva en
aquella església fou molt important i hi ha constància de donacions
fetes per ajudar la seva construcció. Tot i que el bisbe tenia la
seva seu a Elna, la importància que va anar prenent Perpinyà va fer
que aquesta canònica quedés d’alguna manera vinculada a la seu
episcopal.
|
|
El 1452, el priorat benedictí de Sant Iscle, també a Perpinyà i ara
desaparegut, fou unit a aquesta canònica. El 1508, un cop edificada
l’església actual al costat de la vella, la comunitat canonical s’hi
va traslladar. A finals del mateix segle aquesta casa fou
secularitzada i poc després, el 1602, es va convertir en seu
episcopal en detriment d’Elna, esdevenint la catedral de Perpinyà.
Al costat de l’actual catedral s’aixeca l’antiga construcció
romànica de la col·legiata de Sant Joan el Vell. De tot el conjunt
cal destacar la portada amb esplèndides escultures de començament
del segle XIII. Una part d’aquella antiga construcció forma ara la
capella de la Mare de Déu dels Còrrecs, amb una absidiola de
l’antiga església, ara un annex de la catedral. |

Sant Joan el Vell |