Canònica de la catedral d'Elna
Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna / Sainte-Eulalie-et-Sainte-Julie d'Elne / Sedis Elnensis / Elenensis
(Elna / Elne, Rosselló, Pirineus Orientals)
El bisbat d'Elna és força antic, el primer bisbe conegut d'aquesta diòcesi és Dominus, l'any 571. En el decurs del temps es va anar aixecant un conjunt catedralici format per diverses esglésies, que es van anar reconstruint i modificant. Aquesta església de Santa Eulàlia es troba esmentada per primer cop el 861 i seria en aquella època que s'hi instauraria una canònica aquisgranesa.
Al segle XI la canònica i la mateixa església i catedral havia caigut en decadència. El bisbe Ramon d'Empúries es va encarregar de la seva restauració, l'església seria consagrada el 1069, també va recuperar i dotar la canònica que segurament ja seria seguidora de la regla de Sant Agustí. D'altra banda, la vila de Perpinyà va anar prenent importància en detriment d'Elna, la canònica de Sant Joan el Vell d'aquella ciutat va quedar d'alguna manera vinculada a la diòcesi d'Elna. Els membres del capítol catedralici tenien també estatge a Perpinyà, un lloc considerat més segur, des del segle XIII el bisbe també hi tenia residència. Finalment, després d'haver-ho sol·licitat tant des d'Elna com des de Perpinyà, el 1601 una butlla del papa Climent VIII va autoritzar el trasllat oficial de la residència episcopal i l'any següent de la canònica, ja secularitzada.
Imatge de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France (1835)
Claustre
El claustre d'Elna està format per quatre galeries que formen un quadrilàter irregular emplaçat al nord de l'església. La galeria més antiga és la que es troba a tocar de l'església i cal situar la seva construcció durant el tercer quart del segle XII, en l'època del bisbe Guillem Jordà que té el seu epitafi, amb el jacent, encastat al mur de la mateixa galeria sud. Durant la primera meitat del segle XIII es van construir les galeries de ponent i nord i no fou fins al segle XIV que es va completar amb la galeria de llevant. Malgrat que la seva construcció es va allargar molt en el temps, les galeries conserven la seva estructura romànica, el que li dona certa homogeneïtat. Hi ha constància que aquest claustre tenia una galeria superior, de la que es conserven alguns elements dispersos.
Claustre
Claustre
Imatge de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France (1835)
Claustre
Jacent del bisbe Guillem Jordà (1186)
Considerat l'impulsor del claustre romànic
Claustre
Jacent del bisbe Ramon de Villalonga, mort el 1216
Obra signada per Ramon de Bianya
Claustre
Làpida sepulcral al claustre
Sepulcre paleocristià
Sepulcre paleocristià
Sepulcre paleocristià
Imatge de Voyages pittoresques et romantiques
dans l'ancienne France (1835)
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- BARTINA, Sebastián (1972). Los primeros obispos de Elna. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 21
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1887). Étude archéologique sur la cathédrale et le cloître d'Elne. Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales. Perpinyà: Latrobe
- CONSTANT, André (2008). Entre Elne et Gérone, essor des chapitres et stratégies vicomtales (IXe-XIe siècle). Vicomtes et vicomtés dans l’Occident médiéval. Toulouse : Presses universitaires du Midi
- DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DURLIAT, Marcel (1965). La sculpture romane en Roussillon. Vol. II. Perpinyà: Tramontane
- JAMPY, A. Martin (1937). Elne, sa cathédrale, son cloître. L’Indépendant
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MONSALVATJE, Francesc (1911-1915). El Obispado de Elna. Tomo I-IV. Noticias históricas. Olot: R. Bonet
- POISSON, Olivier (1997). El claustre de la catedral d'Elna, entre romànic i gòtic. Lambard: Estudis d'art medieval, núm. IX
- PONSICH, Pere (1993). Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PUIGGARÍ, Pere (1836). Notice sur la ville d'Elne. Perpinyà: Alzine
- PUIGGARÍ, Pere (1842). Catalogue biographique des évêques d'Elne. Perpinyà: Alzine
- REBARDY-JULIA, Emmanuelle (2003). La translation de résidence de l’évêque et duchapitre d’Elne à Perpignan (1602). Domitia, núm. 4
- VIDAL, Pierre (1887). Elne historique & archéologique. Perpinyà: L'Indépendant
Al centre històric d'Elna