Una
església situada en aquest lloc i dedicada a la Mare de Déu fou
donada el 1086 al monestir de Sant Miquel de Cuixà, fet que es va
reproduir el 1098, quan va ser donada a Santa Maria d’Arles, i que
fa pensar que per alguna causa, la donació anterior no va acabar bé.
Més endavant, el 1130, es va consagrar novament aquella església,
sense fer cap referència als monestirs anteriors. Devien existir
tensions entre el bisbat d’Elna i Cuixà pel sotmetiment d’aquesta
església, diferències que van acabar amb la cessió definitiva al
bisbat el 1134. |
|
El
1136 el bisbe hi va establir una comunitat de canonges agustinians
que en certa manera estava sotmesa al capítol canonical d’Elna. El
lloc va anar adquirint importància, alhora que es feia amb un
important patrimoni. La seva situació econòmica va permetre bastir
de nou l’església, obra que es va portar a terme a cavall dels
segles XII i XIII. Com a nota interessant, per fet de no ser gens
habitual, cal esmentar que aquesta era una canònica doble, amb
monges que residien es unes dependències adjacents a les dels
canonges i que haurien d’utilitzar la mateixa església. Hom té
constància de l’existència de monges, al menys des del 1169. |

Santa Maria
d'Espirà de l'Aglí |