Canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí
Sainte-Marie d’Espira de l’Agly / Sanctae Mariae de Aspirano
(Espirà de l'Aglí / Espira-de-l'Agly, Rosselló, Pirineus Orientals)
L'any 1086, el monestir de Sant Miquel de Cuixà va rebre en donació l'església parroquial de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, fet que es va repetir el 1098, quan la mateixa església era donada al monestir de Santa Maria d'Arles. Les dues donacions foren efectuades per la nissaga dels Isarn. El 1130 el bisbe d'Elna consagrava de nou l'església, fent constar que havia estat construïda per Berenguer d'Isarn i altres membres de la seva família.
En aquesta darrera consagració no s’esmenta cap dels monestirs anteriors, segurament degueren existir tensions entre el bisbat d’Elna i Cuixà pel sotmetiment d’aquesta església, diferències que van acabar amb la cessió definitiva al bisbat el 1134. El 1136 el bisbe Udalgar hi va establir una comunitat de canonges agustinians que en certa manera estava sotmesa al capítol canonical d’Elna. El lloc va anar adquirint importància, alhora que es feia amb un important patrimoni. La seva situació econòmica va permetre bastir de nou l’església, obra que es va portar a terme a cavall dels segles XII i XIII.
Com a nota destacada, pet fet de no ser gens habitual, cal esmentar que aquesta era una canònica doble, amb monges que residien en unes dependències adjacents a les dels canonges i que haurien d'utilitzar la mateixa església. Hom té constància de l'existència de monges, almenys des del 1169. El 1381, la canònica d'Espirà es va fusionar amb la canònica secular de Nostra Senyora la Real de Perpinyà. Jaume Borró, prior d'Espirà, va passar a ser abat de la canònica perpinyanesa. Santa Maria d'Espirà va mantenir el títol de priorat, encara que tot fa pensar que només tenia funcions parroquials.
- DURLIAT, Marcel (1954). La sculpture romane en Roussillon. Vol. IV. Perpinyà: Tramontane
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MARCA, Petro de (1688). Marca hispanica, sive Limes hispanicus. París: Muguet
- MONSALVATJE, Francesc (1915). El Obispado de Elna. Tomo IV. Noticias históricas, XXIV. Olot: R. Bonet
- PONSICH, Pere (1993). Santa Maria d’Espirà de l’Aglí. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L’església de Santa Maria és al centre de la població d'Espirà de l'Aglí, al nord de Perpinyà