Es tracta d’una cel·la monàstica
benedictina esmentada per primer cop en un document de Carles el
Calb de l’any 844, on aquest monarca confirma les possessions i
atorga drets a l’abat Sintremund i la seva comunitat. Hom pensa que
es tracta de fugitius de terres hispàniques assentats en aquest
lloc, que haurien ocupat en aprisió poc abans. Aviat va passar a
dependre de Sant Andreu de Sureda, fet que fou confirmat l’any 1121
pel bisbe d’Elna, quan el lloc ja s’havia convertit en parròquia
d’una petita vila aixecada en aquest indret. Es conserva bona part
de l’església fortificada i dels murs de la vila, abandonada ja en
època medieval. |
|