Monestir de Sant Andreu de Sureda
Saint-André-de-Sorède / Sant Martí de la Vall / Saint-Martin de Lavall
(Sant Andreu de Sureda / Saint-André, Rosselló, Pirineus Orientals)
El monestir benedictí de Sant Andreu de Sureda fou fundat cap a l'any 800 pel monjo Miró, que va ser el seu primer abat. Aquell establiment, conegut com Sant Martí de la Vall, estava situat en un altre indret, més al sud, i es va traslladar aquí més endavant. El monestir figura esmentat per primer cop en un precepte de Lluís el Pietós (778-840) datat el 823, quan ja s'havia traslladat i assentat, on s'esmenten les dues cases, de Sant Martí i de Sant Andreu.
En aquell document, Lluís el Pietós li atorga immunitat, el dret d'elecció d'abat i, a més, esmenta la seva condició de monestir benedictí. Altres preceptes de Carles el Calb, dels anys 844 i 869, ho van confirmar. L'any 1109, i a iniciativa del bisbe d'Elna, Sant Andreu va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa (Aude) i es va reedificar l'església, consagrada el 1121, moment en què s'esmenten altres esglésies que hi depenien, entre les quals la de Santa Maria, parroquial de la població que s'havia aplegat al voltant del monestir.
A partir del segle XIII, l’establiment entrava en una època de decadència, que es va anar allargant en el temps. El 1592 fou unit a Santa Maria d’Arles, dependència que va mantenir fins la seva supressió, amb la Revolució. L’església de Sant Andreu és ara la parròquia de la població, l’actual edifici és el resultat de les diverses modificacions i intervencions sofertes en el decurs del temps, tot i que conserva la planta de la primera església. És de nau única, però amb uns passadissos laterals a manera de naus molt estretes. Té un ampli transsepte on s’obren tres absis semicirculars.
Portada
Llinda
La porta principal de l'església té una llinda, que sovint s'ha comparat amb la de Sant Genís de Fontanes, molt propera. De manera anàloga a l'anterior, representa el Crist en una màndorla sostinguda per dos àngels, amb un grup de tres apòstols a cada costat. Sobre aquesta llinda es troba un crismó inscrit en una creu, disposat a manera de timpà, envoltat per una arquivolta amb daus. A mitjana alçada de la façana es troben dos alts relleus encastats al mur que representen lleons devorant animals. Més amunt hi ha un finestral de marbre blanc del segle XI, molt possiblement feta amb elements reutilitzats. Els muntants laterals de la finestra estan decorats amb relleus vegetals, a la part superior dels quals es troben els símbols de dos dels evangelistes (Mateu i Joan). A la part inferior hi ha quatre medallons més, amb els dos evangelistes restants (Marc i Lluc) i àngels tocant unes trompes.
Llinda
El monestir havia tingut un claustre, molt probablement construït a la segona meitat del segle XII. No hi ha restes aparents "in situ", però d'aquí hi procedeixen diversos elements ara situats en altres indrets, com ara a la pica beneitera de Sant Genís de Fontanes. A l'interior de l'església es conserven diversos elements, entre els quals cal destacar l'ara d'altar romànica, decorada amb motius vegetals i envoltada per una sèrie d'arquets característics. Pot ser de la primera meitat del segle XI.
Finestral
Finestral
Lleó devorant un animal
Lleó devorant un animal
Altar
Capitell del claustre, ara a Sant Genís de Fontanes
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2009). Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- BORRALLO, Joseph (1911). L'abbaye de Saint-André de Sureda. Ceret: L. Roque
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- DEMARTHE, Sylvain (2020). L'église de Saint-André-de-Sorède: essai de chronologie et d'étude architecturale. Histoire, art, archéologie et patrimoine d'une abbaye bénédictine en Roussillon Saint Andreu de Sureda
- KLEIN, Peter (1989). Les portails de Saint-Genis-des-Fontaines et de Saint-André-de-Sorède. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- LORÉS, Immaculada (2010). Edificis del segle XI al marge de la influència llombarda: Sant Pere de Rodes i la seva repercussió a Sant Andreu de Sureda. Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya. Ajuntament de Girona
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MALLET, Géraldine (2020). La sculpture mobilière et monumentale de l'abbaye Saint-André-de-Sorède (XIe-XIIe siècle). Histoire, art, archéologie et patrimoine d'une abbaye bénédictine en Roussillon Saint Andreu de Sureda
- MONSALVATJE, Francisco (1896). Monasterios del antiguo condado de Besalú. Noticias históricas VIII. Olot: J. Bonet
- POISSON, Olivier (2014). Le linteau dans la façade, notes sur les portails de Saint-Genis-des-Fontaines et de Saint-André (Roussillon). Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. Codalet: Association Culturelle de Cuxa
- PONSICH, Pere (1993). Sant Andreu de Sureda. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
El monestir benedictí de Sant Andreu de Sureda està situat a la població del mateix nom, als peus de l'Albera