|
Les
ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars es troben al coll
del mateix nom, lloc per on passava l’antiga via romana que
comunicava la Gàl·lia i la Hispània i on es trobaven la Via
Augusta i la Via Domitia. Aquestes restes estan situades just
sobre la ratlla de la frontera, de manera que es divideixen
entre els municipis del Pertús i la Jonquera, amb la major part
en el primer d’ells. A finals del segle XX hom va descobrir que
en aquest lloc el 72 aC el general Pompeu el Gran hi va aixecar
el trofeu que hom coneixia a través dels antics historiadors i
que fins llavors no s’havia pogut localitzar. |
|
|
|
Priorat de Panissars, amb el fort
de Bellaguarda al fons |
Ruïnes del priorat |
|
|
|
El lloc de Panissars pertanyia el 878 a l’abadia de Santa Maria d’Arles, segons un precepte de Lluís el Tartamut. Una butlla
del papa Sergi IV (de l’any 1011) esmenta per primer cop una
església dedicada a Santa Maria vinculada encara a l’abadia d’Arles i fundada amb la protecció del comte Bernat Tallaferro
de Besalú. Durant el segle XI consten donacions a favor de
l’església, que en aquella època devia tenir funcions
hospitaleres, pròpies d’un lloc molt transitat com aquest. L’any
1097 el papa va traspassar la jurisdicció de Panissars, de
l’abadia d’Arles a
Santa Maria de Ripoll. |
Bernat Tallaferro representat al
sepulcre del monestir de Ripoll |
|
|
|
Priorat de Panissars |
Porta de l'església. Al fons, una
de les fites frontereres |
|
|
|
Aquest punt estratègic fou
escenari de la batalla del Coll de Panissars (1285) entre les
tropes franceses de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó de Pere
del Gran. Entre els segles XVI i XVII el lloc estava en
decadència i va resultar afectat de ple pel tractat dels
Pirineus que el deixava sobre la ratlla fronterera. Fou
enderrocat el 1683 per bastir el fort de Bellaguarda, molt
proper. Les ruïnes del priorat benedictí estan superposades a
les del trofeu de Pompeu i la via romana sobre la qual es va
bastir aquell monument. |
Planta esquemàtica de Panissars
En blanc, el trofeu romà |
|
|
|
Priorat de Panissars |
Carreus del trofeu romà |
|
|
|
Priorat de Panissars |
Pere el Gran al Coll de Panissars
Bartomeu Ribó, 1866
Imatge de Wikimedia Commons |
|
|
|
L'absis de l'església, abans de l'excavació
Fotografia d'Archéologia, març de 1981 |
Panissars abans de l'excavació
Fotografia d'Archéologia, març de 1981 |
|
|
|
Priorat de Panissars (1908) |
Priorat de Panissars |
|
|
Bibliografia:
- BLANGY, Marie-Louise. Notre-Dame de Panissars, prieuré oublié des Pyrénées
Orientales. A Archéologia Núm. 152. Dijon, 1981
- VIVAS I LLORENS, Eduard. Panissars històric i monumental. A
Annals de l’IEE, Núm. 26. Figueres, 1993
- PONSICH, Pere. Catalunya romànica. Vol. XXV. El Vallespir, el
Capcir... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 |
|
|
|
|
Situació:
Les restes de l'antic
priorat de Panissars es troben a la ratlla fronterera, al coll de
Panissars o del Priorat, a ponent del castell de Bellaguarda. La major
part dels seus murs són en territori francès. El millor accés és pel
vessant francès, des del Pertús. |
 |
|
|
