Priorat de Santa Maria del Coll de Panissars
Prieuré Sainte-Marie de Panissars / Panizars / Paneniares / Panessiares
(el Pertús / Le Perthus, Vallespir, Pirineus Orientals) / (la Jonquera, Alt Empordà
Les ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars són al coll del mateix nom, lloc per on passava l’antiga via romana que comunicava la Gàl·lia i l'Hispània i on es trobaven la Via Augusta i la Via Domitia. Aquestes restes estan situades just sobre la ratlla de la frontera, de manera que es divideixen entre els municipis del Pertús i la Jonquera, amb la major part en el primer.
A finals del segle XX es va descobrir que en aquest lloc el 72 aC el general Pompeu el Gran hi va aixecar el trofeu que hom coneixia a través dels antics historiadors i que fins llavors no s’havia pogut localitzar. El lloc de Panissars pertanyia el 878 a l’abadia de Santa Maria d'Arles, segons un precepte de Lluís el Tartamut. Una butlla del papa Sergi IV (de l’any 1011) esmenta per primer cop una església dedicada a Santa Maria vinculada encara a l’abadia d’Arles i fundada amb la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú. Durant el segle XI consten donacions a favor de l’església, que en aquella època devia tenir funcions hospitaleres, pròpies d’un lloc molt transitat com aquest. L’any 1097 el papa va traspassar la jurisdicció de Panissars, de l’abadia d'Arles a Santa Maria de Ripoll que hi ha instaurar un priorat depenent d’aquell monestir.
Aquest punt estratègic fou escenari de la batalla del Coll de Panissars (1285) entre les tropes franceses de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó de Pere del Gran, segurament a causa d’aquest esdeveniment la comunitat monàstica hauria fugit, no hi ha notícies del lloc fins el 1302 quan patia una època de declivi. Entre els segles XVI i XVII el lloc estava en decadència i va resultar afectat de ple pel tractat dels Pirineus que el deixava sobre la ratlla fronterera. Fou enderrocat el 1683 per bastir el fort de Bellaguarda, molt proper. Les propietats del priorat van continuar administrades des del bisbat de Girona, conservant el títol de prior, fins la desamortització de 1835 que ho va privatitzar. Les ruïnes del priorat benedictí estan superposades a les del trofeu de Pompeu i la via romana sobre la qual es va bastir aquell monument.
Amb el fort de Bellaguarda, entre els colls de Panissars i el Pertús
Sieur de Beaulieu, 1668
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Carreus del trofeu romà
Bartomeu Ribó, 1866
Imatge de Wikimedia Commons
Planta esquemàtica del priorat
En blanc, el trofeu romà
Fotografia publicada a Nomenclator histórico de las iglesias...(1908)
Fotografia d'Archéologia, març de 1981
Fotografia d'Archéologia, març de 1981
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BLANGY, Marie-Louise (1981). Notre-Dame de Panissars, prieuré oublié des Pyrénées Orientales. Archéologia, núm. 152. Dijon
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1908). Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales... Olot: J. Bonet
- VIVAS I LLORENS, Eduard (1993). Panissars històric i monumental. Annals de l’IEE, Núm. 26. Figueres
- VIVAS I LLORENS, Eduard (1995). El monestir de Panissars. Figueres: Arrels
- PONSICH, Pere (1996). Catalunya romànica. Vol. XXV. El Vallespir, el Capcir... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Les restes de l'antic priorat de Panissars són a la ratlla fronterera, al coll de Panissars, a ponent del castell de Bellaguarda. La major part dels seus murs són en territori francès. El millor accés és pel vessant nord, des del Pertús