|
|
|
La fundació
L'antiga abadia fou fundada poc després
del 778 per un monjo anomenat Castellà, vingut d’Espanya fugint dels
sarraïns amb l’esperit repoblador que va impulsar Carlemany en
aquesta regió coneguda com Septimània. Aquella primera abadia era
coneguda com Santa Maria de Vallespir i es trobava situada en un
indret diferent de l’actual.
Hom té referències directes o indirectes de diversos preceptes
reials que esmenten l’abadia, atorgats a començament de segle IX. Hi
ha també constància d’un atac dels normands que assolaren el lloc
(858-860), fet que va motivar l’atorgament de nous preceptes
d’immunitat a favor del cenobi. |
|
|
|
Façana de l'església |
El trasllat
El 934 ja es troba situat en l’actual indret.
El trasllat s’hauria fet en època de l’abat Sunifred (?-891), fill
del comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya. En aquesta època (segles X
i XI) l’abadia es trobava sota la protecció comtal. El 1078 va
passar a l’òrbita de Cluny, i depenent directament de
Moissac, els
abats d’Arles van ser des de llavors monjos d’aquell lloc.
L’església de Santa Maria es va tornar a consagrar el 1157 (ja havia
estat consagrada anteriorment, el 1046). Va ser una època
d’importants construccions, la mateixa església abacial, la
parroquial de Sant Esteve i altres esglésies directament vinculades
al monestir, i també el recinte emmurallat. |
|
|
|
Esplendor i decadència
En el segle XIII i començament del XIV encara
va continuar l’activitat constructora, reflex d’una època
d’esplendor, que aniria apaivagant-se poc a poc. El 1235 i 1325 el
monestir va fer front a una revolta popular que s’enfrontava al
poder que exercia l’abadia sobre la població. La decadència es va
anar accentuant fins que hom troba que a la segona meitat del segle
XVI, l’església era en ruïnes. L’abadia es va unir a la de
Sant
Andreu de Sureda amb l’objectiu de millorar la seva situació
econòmica (1592).
El 1701 l’abadia fou unida al bisbat d’Elna i Perpinyà, efectiva des
del 1722, i que va perdurar fins la Revolució, quan es va suprimir
el cenobi. L’església va passar a ser la parroquial de la població
mentre que les altres dependències va anar a parar a mans
particulars. El 1841 el claustre fou retornat a l’església i des de
llavors s’han anat fent obres de restauració en el conjunt. El 1908
va quedar catalogat com Monument Historique. |
El
claustre, amb l'església |
|
|
|
|
El
claustre |
Capitells del claustre |
La
sala capitular |
|
|
|
L’església
Aquesta església és un dels edificis romànics més interessants
d’aquesta època i té una considerable unitat. El gruix de l’obra és
del segle XI. És de planta basilical, amb tres naus i tres absis. No
té transsepte. Totes les naus tenen volta de canó, les laterals
corresponen a la construcció que es va consagrar el 1046 i la
central, lleugerament apuntada, molt possiblement calgui situar-la a
l’època de la segona consagració (1157). Els murs laterals de
l’església es van obrir en època gòtica per fer-hi unes capelles. |
Als costats de la capçalera es situaven dos poderosos campanars,
dels que només en resta un. Aquestes construccions es complementaven
amb dues torres de defensa més, situades a llevant i de les que
també es conserva una. L’església, doncs, estava flanquejada per un
total de quatre torres.
Entre aquestes torres de defensa i la façana es trobava un atri, que
ara ha desaparegut. Una porta arcaica dóna accés a l’església. A la
part superior es troba una finestra decorada i més amunt una sèrie
d’arcuacions separades per columnes. En aquest atri hi ha la 'Santa
Tomba' i l’estàtua jacent de Guillem Gaulcem. |
La
nau central de l'església |
|
|
|
El claustre
Es tracta d’una obra gòtica primitiva, de l’època de l’abat Ramon
Desbac (1261-1303), de planta irregular i adossat a les capelles
afegides al mur del sud de l’església, el que fa pensar que aquest
claustre es va aixecar amb posterioritat a la construcció de les
capelles, o bé que aquestes últimes ocupen el lloc d’algunes
dependències situades entre l’església i el claustre, cosa que no és
gens versemblant.
|
Claustre de Santa Maria
d'Arles
Postal antiga, col·lecció particular |
Majestat de la portada |
Entrada al claustre |
|
|
|
Portada principal
Aquesta porta està formada per una llinda arcaica a sobre de la qual
es troba una creu centrada per una Majestat entre els símbols dels
evangelistes. Està emmarcada per un guardapols semicircular, decorat
amb motius vegetals als extrems del qual hi ha unes figures de
monstres. El relleu es pot datar cap el segle XI, però possiblement
la llinda sigui anterior. |
Finestral de la façana |
Finestra de la façana
Es tracta d’una senzilla obertura de mig punt, decorada exteriorment
amb un relleu amb motius vegetals que l’envolta. |
|
|
|
La
'Santa Tomba'
Es tracta d’un sarcòfag paleocristià del segle IV. Una llegenda
considera que contenia els cossos dels sants Abdó i Senén i que,
miraculosament, del seu interior brolla l’aigua de manera
ininterrompuda. L’abat Arnulf (documentat el 963) va fer portar les
relíquies dels sants de Roma a l’abadia, on van ser objecte de molta
devoció popular. Està situat a l’antic atri. |
La
"Santa Tomba" |
Jacent de Guillem Gaucelm
Encastada al mur i sobre la Santa Tomba es troba l’estàtua
jacent del cavaller Guillem Gaucelm de Tellet, mort el 1210. Hom
considera que aquesta peça és obra de Ramon de Bianya del que es
coneixen dues obres més, de característiques similars, conservades
al claustre d’Elna. Aquesta peça presenta un desperfecte al nas el
que va fer que hom ho atribuís a un fet miraculós: el d’haver-se
guarit d’una malaltia a la cara gràcies a l’aigua miraculosa que
brollava de la 'Santa Tomba'. |
|
|
|
Jacent de Guillem Gaucelm |
Pintures murals
A l’interior de l’església, al mur de la façana principal i sobre la
porta, es troba la capella de Sant Miquel, amb un absis buidat en el
gruix del mur. Aquest lloc conserva encara una bona mostra de
pintura mural romànica. Les figures més ben conservades representen
àngels. Era centrat per un Crist en Majestat, pràcticament perdut
del tot. |
Pintures murals |
|
|
|
Retaule dels
sants Abdó i
Senén
És un retaule barroc, del 1647, obra de Llàtzer Tramulles
(1605-1657). Destinat a conservar els reliquiaris dels sants Abdó i
Senén. |
Retaule dels sants Abdó i Senén |
Armari en un dels pilars de l'església |
Detall del retaule dels sants Abdó i Senén |
