Monestir de Sant Genís de Fontanes
Abbaye Saint-Génis-des-Fontaines / Sancti Genesii de Fontanas
(Sant Genís de Fontanes / Saint-Génis-des-Fontaines, Rosselló, Pirineus Orientals)
Es tracta d'un monestir força antic, la primera notícia coneguda es troba en un precepte de Lluís el Pietós de l'any 819, quan ja estava en funcionament, del que hom dedueix que hauria estat fundat cap a l'any 800 pel monjo hispà Sentimir. Anys després, entre el 858 i 868, l'establiment monàstic va patir un atac dels normands, mentre que un altre document atorgat per Lotari I, el 981, en el que li confirma diverses possessions, també fa constar que s'havia rehabilitat.
Hom té constància que el 1127 es va consagrar una nova església, segueixen diverses manifestacions que demostren que el lloc estava sota la protecció dels comtes i de la corona catalana i aragonesa. La prosperitat es va allargar durant els segles XIII i XIV. Al segle XV apareixen els abats comendataris, fet que va influir en la decadència del lloc. El 1507 el papa Juli II (1443-1513) el va unir a Montserrat, que intervenia en el nomenament dels abats. Aquesta dependència es va allargar fins a l'extinció definitiva del centre a causa de la Revolució. Els béns de l'abadia foren venuts el 1796, va passar a utilitzar-se per activitats agrícoles lligades a la vinya.
El claustre, no protegit, es va desmuntar en la seva major part entre el 1924 i 1926 passant al mercat antiquari i d'aquí a mans particulars. Finalment, es va recuperar i, ja restaurat, es va inaugurar el 1988. És de data incerta, alguns l'han situat en el segle XI, tot i que el més probable és que fos aixecat entre el 1271 i 1281. A causa de l'abandó de l'abadia pels monjos i la seva venda, una part va anar a mans particulars, mentre que l'altra va anar a parar al Museu d'Art de Filadèlfia. Amb tot això es van fer còpies de les columnes i capitells que es van arribar a confondre entre ells. Després de la recompra del claustre remuntat a Sant Genís es van poder identificar les peces antigues i separar-les de les còpies. Actualment, només quatre capitells es conserven fora (a Filadèlfia) i han estat substituïts per còpies.
Ossari de la façana
Ossari de la façana
L’església és el resultat de diverses intervencions fetes sobre un edifici força antic. Els murs són del segle XI, sobre basament anterior. És un edifici d’una nau amb creuer i tres absis. El portal de ponent correspon a la reconstrucció del 1127. En la seva construcció es va reutilitzar com a llinda un antic relleu de pedra (1019-20) procedent d’un retaule. Aquesta peça representa al centre un Crist en una màndorla sostinguda per dos àngels. Als costats es troben dos grups de tres apòstols. Als costats del portal hi ha encastats al mur diverses pedres esculpides, inscripcions i ossaris.
L'església conserva diversos retaules. És presidida per un retaule major del segle XVII. També conserva una pintura que representa la Mare de Déu de Montserrat, del 1644, que recorda el lligam amb el monestir del Bages. La pica beneitera es troba sobre un bell capitell procedent de Sant Andreu de Sureda.
Crucifixió
Antic relleu emprat com a llinda del portal
Làpida de Dolça de Montroig (1271)
Creuer
Retaule major
Mare de Déu de Montserrat
Capitell de la pica beneitera
Claustre
Claustre
Claustre
Epitafi de l'abat Ramon (1197)
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- ARGAIZ, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña. Historia de Nuetra Señora de Monserrate. Madrid: García de la Iglesia
- BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- BOULET, Louis; BARDE, Raymond (2005. L'abbaye romane de Saint Genis que l'on dit des Fontanes. Saint-Génis-des-Fontaines: La Mandorle
- DISKANT, Eda (1989). Le cloître de Saint-Genis-des-Fontaines à Philadelphie. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- GAILLARD, Georges (1955). Saint-Genis-des-Fontaines. Congrès archéologique de France. 112 session. Le Roussillon, 1954. París
- KLEIN, Peter (1989). Les portails de Saint-Genis-des-Fontaines et de Saint-André-de-Sorède. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MAYEUX, Albert (1910). Sarcophage de Guillaume II de l'abbaye en l'église Saint-Genis-des-Fontaines (Pyrénées-Orientales). Bulletin de la Société nationale des antiquaires de France
- MONSALVATJE, Francesc (1913). El Obispado de Elna. Tomo III. Noticias históricas, XXIII. Olot: R. Bonet
- POISSON, Olivier (2000). Saint-Genis-des-Fontaines, retour de l'épitaphe de l'abbé Raymond († 1197). Bulletin Monumental, núm. 158/3
- POISSON, Olivier (2014). Le linteau dans la façade, notes sur les portails de Saint-Genis-des-Fontaines et de Saint-André (Roussillon). Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. Codalet: Association Culturelle de Cuxa
- PONSICH, Pere (1984). Les derniers cloîtres romans du Roussillon XIIIe siècle. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa. Codalet: Abbaye S.-M. de Cuxa
- PONSICH, Pere (1993). Sant Genís de Fontanes. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L'abadia benedictina de Sant Genís està situada a la població del mateix nom, als peus de l'Albera