Monestir de Santa Maria de Montserrat

Montes Serrati / Abadia de Montserrat

(Monistrol de Montserrat, Bages)

Santa Maria de Montserrat
Santa Maria de Montserrat

Malgrat que tradicionalment s'ha situat l'origen d'aquest monestir en uns petits centres de tradició visigòtica situats a la mateixa muntanya de Montserrat, no hi ha cap evidència que ho pugui confirmar. Hom coneix que després de la recuperació d'aquest indret de mans islàmiques, els comtes de Barcelona van fer una donació al monestir de Ripoll, possiblement en època de Guifré el Pelós (l'any 888) i amb seguretat el seu fill Sunyer, en 933.

Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Absis de l'església

Aquella donació incloïa les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí, amb els seus termes. Cal tenir en compte que en aquella època també estava en funcionament el lloc de Santa Cecília, a la mateixa muntanya, que llavors tenia més atractiu pels devots. Tot i que és força possible que aquelles esglésies fossin petits centres monàstics, Ripoll les mantenia com a simples propietats, com tantes altres. Oliba, abat de Ripoll, es va veure obligat a reclamar la propietat de les esglésies davant els intents de Santa Cecília de fer-les seves. Aquest fet va propiciar que Santa Maria de Montserrat tingués un cert desenvolupament monàstic.

No consta una fundació pròpiament dita, tot fa pensar que existia una comunitat reduïda, depenent de Ripoll. Tampoc es disposa de cap data concreta, però la primera notícia que fa referència explícita d'aquesta casa és una donació efectuada el 1019. Montserrat va prendre la consideració de priorat a partir del 1070, en el moment en què Ripoll va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella, alhora que mantenia el lligam amb Ripoll. Des del 1082 trobem esmentat el prior Ramon, el primer cap d'aquesta comunitat, si no considerem els abats superiors de Ripoll. Aquesta dependència no va ser cap obstacle pel desenvolupament del centre, acumulant propietats, alhora que s'estenia la devoció a la Mare de Déu. Aquesta devoció era seguida pel poble i també pel poder, tant civil, que protegia el lloc, com per les autoritats eclesiàstiques.

Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Portal del monestir a la plaça de l'Abat Oliba
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Plaça de Santa Maria. Mirador

En el segle XIII encara depenia de Ripoll amb qui va tenir certs enfrontaments. El prior de Montserrat era elegit directament des d'aquell monestir. El 1287 el papa nomenà Bernat Salvador, monjo de l'abadia de la Grassa (Llenguadoc), nou prior de Montserrat, sense intervenció de Ripoll, aquesta independència era aparent, ja que a la mort de Bernat Salvador tant el papa com Ripoll nomenaren pel seu compte un successor, el conflicte amb la duplicitat del càrrec fou resolt per l'arquebisbe de Tarragona, deixant les coses com estaven: la submissió a Ripoll. El prior Vicenç de Ribes fou nomenat cardenal i, sembla que a instàncies seves s'aconseguí que el 1409, el papa Benet XIII erigís Montserrat en abadia independent.

El 1443 es van incorporar sis monjos de Montecassino amb l'objectiu de reformar el cenobi, fet que no fou acceptat per la comunitat; aquesta situació es va mantenir fins al 1455. L'abadia va passar per una època de decadència, tot i que continuava l'activitat constructiva aixecant un claustre gòtic. El 1493 el monestir fou annexat a la congregació de San Benito de Valladolid, subjecció que es va mantenir fins al 1811. El 1560 va començar la construcció de la basílica, que fou consagrada el 1592 i continuaren les construccions amb edificis nous, s'incrementaren les propietats i s'establiren priorats dependents en molts indrets. Es posà en funcionament una impremta que amb els anys aconseguí molta anomenada. Per altra banda, van acumular un important patrimoni artístic. L'Escolania assolí també molta importància.

Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Claustre gòtic (1472-1482)
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Claustre amb l'escut del seu impulsor,
l'abat Giuliano della Rovere, després papa (Juli II)

Tot això es va perdre amb l'incendi i destrucció causats a ran la guerra del Francès (1811-12) i els robatoris posteriors. Hom intentà redreçar la situació, però els monjos es van veure obligats a dispersar-se i no hi pogueren retornar fins al 1824. Després, la desamortització desposseí el monestir de les seves propietats, que foren subhastades. La comunitat va retornar el 1844 i el papa va nomenar el 1862 un nou abat, desvinculant-lo de San Benito, que també havia desaparegut. Des d'aquell moment, i encara en l'actualitat, depèn de la congregació benedictina de Subiaco. El lloc és un centre molt important pel desenvolupament de la vida religiosa i ciutadana de Catalunya. Les restes més antigues del monestir que s'han trobat caldria datar-les cap al segle XI, també es conserva un portal del segle XII. A part de l'església i el claustre, la major part de construccions cal situar-les entre els segles XIX i XX.

Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Escut de Montserrat al claustre
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Plaça de Santa Maria
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Porxo de la façana
Al fons el sepulcre de Bernat II de Vilamarí (†1512)
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Sepulcre renaixentista de Bernat II de Vilamarí (†1512)
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Sepulcre de Joan II de Ribagorça (1457-1528)
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Façana de la basílica
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Antiga portada romànica
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Antiga portada romànica
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Nau de la basílica
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Capelles laterals
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Nau de la basílica
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
La Santa Cova

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta imatge, objecte de molta veneració, essencialment és una obra romànica de finals del segle XII, amb trets gòtics. En el decurs dels temps s'hi ha fet modificacions, potser la més important sigui la figura de Nen. És una peça de fusta que va ser pintada de negre, donant-li un tret que ara la caracteritza.


Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
Mare de Déu de Montserrat
Montserrat
Mare de Déu de
Montserrat
Monestir de Montserrat
Montserrat
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Monestir de Montserrat
El santuari de Montserrat
Postal antiga. Col·lecció particular
Monestir de Montserrat
Monestir de Montserrat
L'església en ruïnes
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas... (1842)
Montserrat
Montserrat
Imatges històriques
Monestir de Montserrat
Mare de Déu de Montserrat
Museu Marès, Barcelona

Bibliografia:
  • A. C. E. C. (1881). Álbum pintoresch-monumental de Catalunya. Vol. II. Montserrat. Barcelona (1881). Associació Catalanista d'Excursions Científicas
  • ALBAREDA, Anselm M. (1931). Història de Montserrat. Monestir de Montserrat
  • ALBAREDA, Anselm M. (1931). L'abat Oliva, fundador de Montserrat. Monestir de Montserrat
  • BALDOMÀ, Joan (1945). Montserrat, montaña santa. Barcelona: Borrás
  • BENET I CLARÀ, Albert (1984). Santa Mari de Montserrat. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
  • CONEJO DA PENA, Antoni (2003). Els darrers claustres monàstics gòtics. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CRUSELLAS, Francesc de Paula (1896). Nueva historia del santuario y monasterio de Nuestra Señora de Montserrat. Barcelona: Tip. Católica
  • LAPLANA, Josep (2001). Montserrat, mil anys d'art i història. Manresa: Caixa Manresa
  • MARTÍ, Juan (1877) . Historia de la imagen y santuario de Ntra. Sra. de Monserrat. Barcelona: Juan Roca
  • MUNTADAS, Miguel (1867). Montserrat. Su pasado, su presente y su porvenir. Manresa: Pablo Roca
  • ORDEIG I MATA, Ramon (1999): Catalunya carolíngia. Vol. IV Els comtats d’Osona i Manresa, 1ª part. Barcelona: I. Estudis Catalans
  • RIBAS, Benet (1990). Història de Montserrat (888-1258). Barcelona: Curial; Abadia de Montserrat
  • VERRIÉ, Frederic-Pau (1950). Montserrat. Madrid: Plus Ultra
  • VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VII. Viage a la Iglesia de Vique año 1806. Valencia: Oliveres

Situació:
Vista aèria

El monestir de Santa Maria i santuari de la Mare de Déu de Montserrat és situat al vessant de llevant de la muntanya de Montserrat. S'hi pot anar des de Monistrol