L'església de Santa Maria és esmentada l’any 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, d’on es dedueix que aquest monestir era propietari de l’església i el lloc amb anterioritat.
D'altra banda, en aquest document hi figura amb el qualificatiu de "domum" (Et ad Ecclesias Clavatas domum Sancte Marie et Sancti Laurenti et Sancti Petri et Sancti Johannis...) del que es podria deduir que es tractés d’una casa monàstica. Si més no, el 1258 hi consta una comunitat de donades sota la tutela del monestir Sant Llorenç. No sabem quina mena de regla seguia, tot i que és de suposar que serien benedictines, com la casa d'on depenien. El 1370 consta ja com a simple parròquia, sense comunitat i el 1689 era una capella depenent de la parròquia de Sant Cugat Salou, o del Racó, molt propera. Des del 1835 és de propietat particular. L'església actual és el resultat de l'adaptació efectuada en el segle XVI d'un edifici del segle XI del qual es conserven alguns elements.
Absis destruït
Absidiola de l'edifici primitiu
Sepultura antropomorfa
- BENET I CLARÀ, Albert (1984). Santa Maria de les Esglésies. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CLAPAROLS LLACH, Xavier (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
El lloc és proper a la carretera que comunica Navàs amb Sant Cugat del Racó