L'origen del monestir de Sant Llorenç cal situar-lo entre els segles VI i VII, d'aquesta època s'han trobat restes de construccions i enterraments. Per un altre costat, hi ha testimonis d'un assentament eremític que es va desenvolupar entre els segles VIII i IX, o potser abans. La primera notícia documental del lloc porta la data del 898, és un document pel qual es dedueix l'existència d'una comunitat regida per un abat. Durant el segle IX es troben altres donacions a favor del monestir, fou afavorit particularment per la casa comtal de la Cerdanya.
La nueva fachada en el lugar de la primitiva
La consagració de l'església va tenir lloc el 983, moment en què s'aplegaren en un document les importants possessiones de la casa en aquella època; a més d'altres propietats, Sant Llorenç tenia diverses esglésies i hi depenia el monestir de Sant Sebastià de Sull. L'època d'esplendor i expansió es va allargar fins en segle XII, a partir del 1100 va passar per un període d'estancament i després a la decadència, ja a finals del segle XIII. Aquesta situació es va agreujar en els anys 1427-29 quan va patir un greu terratrèmol que el va malmetre, deixant bona part de l'església, el claustre i altres dependències secundàries en ruïnes. Llavors només tenia dos monjos. Va passar a tenir abats comendataris, el que no ajudà gens la seva recuperació, el 1592 esdevingué un priorat i el 1614 va acabar la seva activitat monàstica, quedant l'església sota la direcció d'un prior, el darrer dels quals va morir el 1838. L'església va tenir funcions de parròquia fins que el 1959 es va aixecar una de nova a la població de Guardiola.
L’església és d’estructura complexa a causa de tenir dos nivells i també per les modificacions que ha sofert en el decurs del temps, sobretot a causa del terratrèmol que va obligar a escurçar-la. Els absis també es van perdre, així com un atri, possiblement amb el campanar primitiu. Després del terratrèmol, quan l’edifici es va restaurar, es va fer una nova façana al mig de la nau, escurçant-la, i un nou campanar. Ara la façana renovada s’ha desplaçat al lloc de lla primitiva i s’ha allargat un altre cop l’església, recuperant pes dimensions primitives.
Planta esquemàtica de l'església, amb les modificacions
La sala capitular
Maqueta idealitzada del monestir medieval
Abans de la restauració (1991)
Fotografia de Josep Salvany, 1919
Biblioteca de Catalunya
Façana abans de la restauració (1991)
Façana de ponent abans de la restauració (1991)
Actual façana de ponent amb les restes de l'absis
El monestir en restauració (2003)
El monestir en restauració (2003)
- BALDOMÀ, Montserrat; SELLÉS, Carme (2008). Història gràfica de Sant Llorenç. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- BARTRINA, Enric (1983). La fi del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 5
- BASTARDES, Albert (1983). El monestir de Sant Llorenç abans del romànic. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 5
- BOLÒS, Jordi (1983). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Dels inicis al 1300. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 5
- BOLÒS, Jordi (1985). Sant Llorenç, prop Bagà. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÒS, Jordi; PAGÈS, Montserrat (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Artestudi
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GALÍ, David (2008). Ora et labora a l’entorn del monestir. Els eremitoris, les estructures hidràuliques i l’hostal El Frare. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GONZÁLEZ, Antoni (2008). El perquè de la reconstrucció del monestir de Sant Llorenç. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- GONZÁLEZ, Antoni (2008). Més d’un quart de segle d’una restauració inacabada. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- GONZÁLEZ, Antoni; i altres (2008). El nou monestir de Sant Llorenç. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- LACUESTA, Raquel (2008). L’art al monestir, abans i ara. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- LÓPEZ, Albert; CAIXAL, Àlvar (1999). Nous descobriments arqueològics al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L'Erol, núm. 61
- LÓPEZ, Albert; CAIXAL, Àlvar (2000). Resultats dels darrers treballs del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). 1r. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 1998
- LÓPEZ, Albert; CAIXAL, Àlvar i altres (2011). Anàlisi i evolució del conjunt de Sant Llorenç prop Bagà. Els resultats de les darreres campanyes d’excavació. Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Ajuntament de Tarragona
- LÓPEZ, Albert; CAIXAL, Àlvar; VILA, Josep Maria (2007). El recinte medieval del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà). Campanyes arqueològiques dels anys 2000-2004. Generalitat de Catalunya
- RIU I RIU, Manuel (1983). L’eremitisme entorn de Sant Llorenç prop Bagà. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 5
- SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (2013). Monestir de Sant Llorenç (segles VII-XXI). Diputació de Barcelona
- SUREDA, M. José (2008). Un hipotètic Camí de Sant Jaume. Els elements arquitectònics i litúrgics del monestir de Sant Llorenç prop Bagà... L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 99
- VILA CARABASA, Josep Maria (2000). Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Generalitat de Catalunya
El monestir està situat sobre la població de Guardiola