Monestir de Sant Sebastià del Sull
Sant Sebasià de Junyent / Iungente / Domum Sebastiani
(Saldes, Berguedà)
El 857 el prevere Daniel es va retirar prop de l'aiguabarreig dels rius de Saldes i Gresolet per a dedicar-se a la vida contemplativa, de bon començament en aquest lloc possiblement s'aplegaren dues comunitats, una masculina i l'altra femenina. El 939 Sunifred de Cerdanya (comte entre el 927-968) va confirmar al monestir la possessió de les terres que havien començat a treballar.
El 983, quan es va consagrar l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el monestir de Sull va passar a dependre d'aquell, com a priorat. Probablement, fou llavors que va adoptar la regla de Sant Benet. A mitjans del segle XI sembla que la comunitat va desaparèixer, quedant el lloc com a propietat de Sant Llorenç fins a la desamortització. L'església tenia funcions de parròquia, tot i que era dirigida des de la casa de Sant Llorenç. Després de la desamortització es va aixecar una casa sobre les ruïnes de l'església, edificació que més endavant es va abandonar i tot plegat va caure en ruïna. El lloc ha estat excavat deixant a la vista les restes d'una església de planta circular.
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2015). Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (v788-990). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- BOLÒS, Jordi; PAGÈS, Montserrat (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Artestudi
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- RIU I RIU, Manuel (1982). Sant Sebastià del Sull, Saldes. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- RIU I RIU, Manuel (1985). El monestir de Sant Sebastià del Sull, al municipi de Saldes. Urgellia, núm. 6
- RIU I RIU, Manuel (1985). Sant Sebastià del Sull. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANTANDREU, M. Dolors (2000). Passejada per la història de Saldes. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 65
Des de la carretera de Saldes, cal desviar-se a la dreta, just abans del riu del mateix nom, i seguir el seu curs. Més endavant hom passa a l'altra riba i poc després es troba l'aiguabarreig amb la riera de Gresolet, que cal seguir riu avall pel costat esquerre cosa de deu minuts fins a les ruïnes de l'església