Es tracta d’un establiment monàstic de vida efímera i del que hom té poques notícies. L’any 899 el bisbe Nantigís d’Urgell va consagrar l’església monàstica i en el document fundacional s’esmentava el seu abat: Sunila. Després només es troben notícies indirectes del lloc, fent referència a límits i a altres estaments, com ara en una donació a Sant Joan de les Abadesses de l’alou del castell de l’Espunyola, el 950.
És segur que encara existia el 988, quan figura en una deixa testamentària. Després el lloc quedaria sense comunitat. L’any 1040 Sant Salvador es troba formant part del patrimoni de Sant Serni de Tavèrnoles. Tradicionalment, s’ha situat aquest monestir dintre del terme de Capolat, a la part superior del cingle de Sant Salvador on hi ha restes d’un edifici en ruïnes. Darrerament J. Camprubí i R. Martí han identificat l’indret on es va fundar el monestir amb les restes medievals localitzades a la part baixa del penya-segat, prop de l’Espunyola i dins el seu terme, teoria que confirmarien els escassos documents que en fan referència.
- CAMPRUBÍ I SENSADA, Josep; MARTÍ I CASTELLÓ, Ramon (2008). El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (l’Espunyola, Berguedà). A Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 29. Barcelona: Universitat de Barcelona
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- SERRA i ROTÉS, Rosa (1985). Sant Salvador de Mata. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
1 - Situació del monestir al nord de l'Espunyola
2 - Ruïnes tradicionalment considerades com restes del monestir