L'abadia de Sant Salvador de la Vedella fou fundada des del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) en una data força reculada, el 830. S'ha considerat la possibilitat que aquesta casa podria tenir el seu origen en un assentament eremític relacionat amb les coves que hi ha sota els edificis monàstics, que habitualment es troben sota les aigües de l'embassament. El 835, Lluís el Pietós va emetre un precepte atorgant protecció i immunitat al nou monestir a precs de l'abat Calort de Sant Serni, en aquest document també s'hi fa constar que la comunitat seguia la regla de sant Benet i tenia la facultat d'elegir el seu propi abat.
Hi ha poques notícies del monestir: el 955 Branduí, vescomte de Berga, li va fer una donació. El 1040 ja figura com a priorat de Sant Serni de Tavèrnoles, i havia deixat de ser una abadia independent. Al segle XII el lloc havia perdut importància com a centre monàstic i, en canvi, exercia les funcions parroquials per la població que s'havia aplegat al seu voltant. En el futur la Vedella mantindria el càrrec de prior, que finalment es fusionaria amb el de rector de la parròquia. A finals del segle XVI, quan es va extingir el monestir de Tavèrnoles, la Vedella va passar a dependre de Sant Pere de la Portella (Berguedà), que va continuar administrant-lo, tot i que no hi havia comunitat. Nominalment, el priorat es mantingué fins al 1848. Amb la desamortització, la Vedella havia deixat de dependre de la Portella, el papa Pius IX (1873) en va fer una parròquia del bisbat de Solsona. El pantà de la Baells, inaugurat el 1976, va deixar el lloc sense culte, submergint sota l'aigua la part més baixa i l'entorn immediat del monestir.
Possibles ermitatges visibles en època de sequera
Taula d'altar procedent del monestir
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Fotografia d'Antoni Gallardo i Garriga, 1930
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia d'Antoni Gallardo i Garriga, 1930
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Postal antiga, col·lecció particular
En època de sequera (juny de 2000)
En època de sequera (juny de 2000)
- ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GARCÍA ESPINA, Sergi (1983). Sant Salvador de la Vedella, un poble submergit per les aigües. L’Erol: revista cultural del Berguedà. Núm. 6
- RIU I RIU, Manuel (2006). La petita abadia de Sant Salvador de la Vedella o Abadella. L’Erol: revista cultural del Berguedà. Núm. 88
- SERRA i ROTÉS, Rosa (1895). Sant Salvador de la Vedella. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El monestir de Sant Salvador de la Vedella. L’Erol: revista cultural del Berguedà. Núm. 6
El monestir de Sant Salvador de la Vedella és sota la central tèrmica de Cercs, damunt un penyal que sobresurt de les aigües del pantà de la Baells i que forma una illa. Per la carretera de Berga a Puigcerdà, poc després de Cercs, cal prendre el trencall a la dreta que porta a la Nou. El monestir és proper a aquesta carretera i s'hi pot arribar per un accés gens fàcil, si el nivell de les aigües ho permet. Just a la cruïlla de Fígols surt una pista que baixa fins el riu i porta al davant del monestir però a l'altra cantó del riu, des d'on hom té una bona vista del conjunt