El lloc de Casserres i la seva església dedicada a Sant Pere són esmentats des de molt antic. L'indret es troba des del 789 i l'església a partir des del 889. Des del 1040 consta que pertanyia al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Probablement, a causa de la vitalitat de Sant Serni es va crear a Casserres un priorat depenent d'aquell monestir, cap al segle XI. Tingué una curta durada, ja que el 1212 ja no hi havia comunitat, tot i conservar el títol de prior. El 1474 encara s'esmenta aquesta casa com a priorat i més endavant com a "mas de Sant Pere". Després es va conservar nom a topònim, però es va perdre el rastre de les construccions abandonades, fins que el 2005 amb motiu d'unes obres a la carretera es van descobrir les seves restes escampades per un ampli sector de terreny i que comprèn estructures diferents i d'èpoques diverses, amb orígens tardoromans.
Sarcòfag procedent del priorat, ara al MNAC
Imatge del M. N. d'Art de Catalunya, Barcelona
- ARMENTANO, Núria (2017). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència a l'entorn de l'església de Sant Pere de Casserres (el Berguedà). Atics, SL
- CASCANTE, Pere (2008). Memòria de la intervenció arqueològica portada a terme al priorat Benedictí de Sant Pere de Casserres (Casserres-Berguedà). Atics, SL
- CASCANTE, Pere, FARGUELL, Pep (2008). Estudi d’impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l’obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga. Tribuna d'arqueologia. 2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- FLORENSA, Francesc X. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica a l'Església de Sant Pere de Casserres. Atics SL
- SERRA i ROTÉS, Rosa; i altres (1895). Sant Pere de Casserres. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SITJES I MOLINS, Xavier. (1987). Sarcòfags d'època romànica. L'Erol. Núm. 21
Les restes són prop del mas dels Porxos, a l'antiga carretera de Gironella a Casserres