Convent de Santa Magdalena de Berga

Sancte Marie Magdalenes de Berge / Mercedaris de Berga / La Mercè

(Berga, Berguedà)

Santa Magdalena de Berga
Berga. Portal de la Magdalena

Tradicionalment es considera que aquest convent mercedari fou fundat a iniciativa de Jaume I. Malgrat tot, no hi ha cap referència documental fins al 1326, quan s'esmenta que els mercedaris ocuparien l'església de Santa Magdalena, on anteriorment hi havia hagut una leproseria, ara en desús. També s’ha considerat que els mercedaris s’haurien instal·lat temporalment la capella de la Pietat, una construcció que encara es conserva, tot i que molt reformada.

Santa Magdalena de Berga
Capella de la Pietat de Berga

Aquest convent estava situat molt a prop de castell i del portal de la muralla que encara porta el nom de Santa Magdalena, la proximitat entre la casa mercedària i el castell va fer que el 1708 es procedís al seu enderroc amb la intenció de millorar la defensa de la construcció militar, malgrat l’oposició dels frares i de la mateixa vila de Berga. Per un altre costat, el 1702 la família Canudas havia adquirit a Poblet l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Montbenet (l’antiga església de Sant Joan) que s’havia suprimit i esdevingut propietat del monestir de Poblet. El 1708 l’església de Sant Joan i el convent annex foren adquirits pels mercedaris i hi van traslladar la seva seu, que van mantenir fins a l’exclaustració de 1835.

Santa Magdalena de Berga
Capella de la Pietat de Berga
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
A la dreta, la primera ubicació, portal de Santa Magdalena
A baix, l'església de Sant Joan
Detall del Plano de Berga (c1840)
Biblioteca Virtual de Defensa
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
Sant Joan de Berga
Santa Magdalena de Berga
Santa Magdalena de Berga
Sant Joan de Berga
Bibliografia:
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • HUCH, Ramon (1994). Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: L’Albí
  • SANTANDREU, M. Dolors (1988). Berga fins al segle XVIII. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 25
  • SANTANDREU, M. Dolors (2006). La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona

Situació:
Vista aèria

Només es conserva el darrer convent (església de Sant Joan)
A la part alta de la ciutat hi ha el portal de la Magdalena i la capella de la Pietat