Els franciscans van arribar a Berga ben aviat, quan es va fer una fundació que no va prosperar a causa de les desavinences amb les cistercenques de Valldaura, el 1244 ja havien abandonat aquell primer assentament. La casa fou fundada definitivament el 1330 ocupant uns terrenys donats pel rei Alfons IV el Benigne i pocs anys després el convent era ja acabat. L’autorització eclesiàstica la va donar el papa Joan XXII amb una butlla de l’any 1333.
El 1725 es va optar per refer i modernitzar l'establiment franciscà, ja que l'anterior edifici amenaçava ruïna; el 1729 es va començar a bastir una església nova que es va poder consagrar el 1744. Com va passar en el conjunt de cases monàstiques del país, el segle XIX va portar un seguit de greus conflictes, el 1822 el convent fou saquejat i els frares es van veure obligats a abandonar-lo. Amb causa de l'exclaustració, el convent fou abandonat un altre cop el 1835, però la comunitat hi va poder tornar entre els anys 1837-40. L'església es va tornar a consagrar el 1866, va mantenir-se en activitat fins que el 1872 fou saquejada. El convent es va utilitzar com a caserna i l'església per a les funcions religioses dels militars. Els franciscans van retornar a Berga el 1909, però no van ocupar l'antic convent fins al 1929. L'església va quedar novament destruïda a causa de la guerra Civil i es va refer entre el 1952 i 1962.
Detall del Plano de Berga (c1840)
Biblioteca Virtual de Defensa
Retaule de Sant Francesc, cremat el 1936
Josep Pujol (1777)
Postal antiga, col·lecció particular
Retaule de Sant Antoni, cremat el 1936
Miquel Perelló (c1725-1729)
Postal antiga, col·lecció particular
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- FÍGOLS, Màrius (1991). El retaule de St. Francesc. Retaules barrocs de la comarca. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 35
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- HUCH, Ramon (1994). Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: L’Albí
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SANTANDREU, M. Dolors (2006). La vila de Berga a l'Edat Mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
El convent és al centre antic de Berga